Explorant els limits

Últimes instruccions abans de començar, nosaltres els primers en pasar pel xip I el xip que no acaba de funcionar Aquí encara estaba bé..... Tot sortint cap a la muntanya Una dura baixada Si us fixeu veureu diminuts corredors pel camí Ahmed Elqayed, el guanyador amb un temps espectacular Ahmed al podi demanat disculpes, un gest que l'honora

L'Albert al capdavant amb la bicicleta i la gent que els va anar a rebre Més val tard que mai, el passat dissabte els companys de la UEC Tortosa, Albert Giné, el seu germà Xavi i la Tere arribàven a Roquetes desrpés de molts dies de córrer, després de donar la volta a Catalunya, després de emocionar-nos cada dia amb les seves cròniques i que des d'aquest humil bloc he anat seguint. No he pogut fer aquest últim article fins al dia d'avui, ahir va tocar anar a la Cursa de La Marcenca i vaig tornar tard i cansat, ho sento per aquells que esperàven la crònica, de totes maneres sempre heu tingut l'enllaç al bloc de l'Albert on heu pogut seguir també la seva aventura. Sobren les paraules i no cal dir que seguirem d'aprop a aquest animal del trail, a veure que ens depara en un futur no molt llunyà, ara però, toca recuperar-se de la lesió. Com sempre us deixo la seva crònica, les meves paraules sempre es quedarien curtes: Això s'ha acabat però durarà per sempre

He decidit titular així aquest article per posar-li una mica d’humor al tema central, el meu primer abandonament en una cursa de muntanya. Era la meva primera mitja de muntanya, i era la primera cursa que muntava el recent creat Club Esportiu de Montaspre de Bítem, tots ens estrenàvem i era la nostra prova de foc, cadascú en el seu àmbit. Començaré per fer una valoració de la cursa, tot i la meva poca experiència en curses de muntanya he de felicitar a l’organització, en primer lloc per l’esforç que hi ha posat i que és digne d’admirar, en segon lloc per la bona predisposició al somriure i als bons detalls que han tingut amb aquest humil corredor tortuga. Ara, també hi ha algunes coses que polir, com totes les coses d’aquesta vida, penso (i no en sóc l’únic, fins i tot en alguns avituallaments en feien especial menció) que les 8:30h es massa tard per sortir, i més tenint en compte l’onada de calor que ens ha envaït i també penso que els avituallaments eren el just i necessari, però que

Aqui teniu l'enllaç al circuit de curses de les Terres de l'Ebre http://www.circuitebre.cat/calendari.php

Ahir era la revetlla de Sant Joan i no vaig poder entrar al bloc per seguir explicant el gran repte de donar la volta a Catalunya corrents de l’Albert Giné. Avui us poso al dia de com està la situació i de l’excel·lent sacrifici del Xavi Giné, el germà de l’Albert que va agafar el relleu. Ahir van arribar a Mollerussa, l’Albert va tenir moltes hores per pensar sobre la seva lesió i perquè es va produir, i va arribar a conclusions molt lògiques. Mentrestant el seu germà anava corrents i la Tere com sempre s’ocupava de l’assistència, ara amb l’ajuda de l’Albert per suposat. Així ho explica al seu bloc: Avui ha sigut un dia extrany per mi, molt extrany, el meu cap ha meditat molt per tot el que ha passat i la veritat treient totes les conclusions estic més tranquil, però a l'hora més emprenyat, ja que hagués pogut evitar el que ha passat. Després de parlar-ho en gent experta i de confiança l'origen de tot creiem han sigut aquelles llagues dels primers dies que em feien xafar ma

Ja estic en els dies de descans abans de la cursa de diumenge, degut a la poca disponibilitat horària no he pogut entrenar com m’hauria agradat però el poc que he fet ha estat de qualitat. Es moment de fer valoracions de com arribo a aquesta cursa i de com me l’he de plantejar, però abans reconèixer que el diumenge tindré un enemic mortal amb el qual m’hi porto força malament, el Sol i el calor. Normalment mai corro a ple sol i amb calor intensa, no m’agrada i a més em baixa el rendiment de forma important, sempre que puc ho faig a primera hora del matí o última del vespre. Però aquest dimarts vaig decidir anar a entrenar amb ple sol i als voltants de les 11 del matí, resultat negatiu, vaig començar molt bé però el calor m’aixafava de forma alarmant, tot i que m’hidratava de forma correcta vaig tenir un moment crític, la pell se’m va posar de gallina, vaig tenir la sensació de tenir fred i per uns moments semblava que s’enfosquia la vista, això és un símptoma evident de que el cop de c

Ahir no vaig poder escriure el bloc i van passar moltes coses, aniré per passos, ahir a la tarda rebíem la inquietant notícia de l’estat del peu de l’Albert, es va llevar al matí i no podia ni posar el peu a terra, l’estat del peu era molt preocupant i l’Albert prenia la decisió de no sortir aquell dia, era el més prudent veient l’estat de la lesió. A partir d’aquell mateix moment es va posar en marxa el seu fisio per avaluar la situació i prendre una decisió. Així ho explicava l’Albert al seu bloc: Eren les 4 de la matinada quan m'he aixecat per primer cop a posar-me gel al peu i al sortir de la furgoneta i posar el peu a terra he vist que la cosa havia empitjorat molt, fins el punt que no podia ni caminar. No he desistit i a les 6 del matí m'he tornat a aixecar per fer una altra sessió ( gel, pomada) ha sigut llavors quan m'he dit que no podia ser, no podia ni caminar i fer 20 km en 10 hores no seria el més oportú. Heu de pensar que ahir em va sortir una mitja de 13 min

Travessar el Cadí-Moixeró, això em sona, i us puc assegurar que és màgic.... avui l'Albert hi ha passat, etapa d'alçada skyrunner i amb el peu cada vegada pitjor, aquest paio té una força mental acollonant per seguir endavant. En el seu bloc diu que s'ha acabat córrer i ara toca caminar, penso que ja sigui corrent o caminant té un mèrit espectacular. Us deixo amb la seva crònica d'avui, podeu llegir el seu bloc http://albertgine.blogspot.com/ "Una etapa fora del comú (vatros mateixos ho podreu comprovar quan descarregue les fotos) els paisatges impressionants, el Pedraforca (quan se m'ha quedat a baix m'ha fet gràcia, imagineus a l'altura que estava), poblets de 10 habitants, etc. Avui no he tingut companyia, cosa que he trobat a faltar, però s'ha adjuntat una altra vegada el meu soci: el sol. Sabent el que se m'esperava, avui he sortit a les 5.30 direcció coll de Bena fins al Pas dels Casolans (2.554m). D'allí he baixat per la canal del

El peu segueix fent de les seves però l'Albert segueix endavant, cada dia més té més seguidors de la seva gesta, tots estem pendents d'ell i de la Tere (la seva dona i "assistant"). Avui l'Albert defineix l'etapa com a "L'etapón!!!!!", i es que s'endinsa en camins preciosos i paratges espectaculars, això motiva i molt. Queden 6 etapes per dir definitivament que ho ha aconseguit, però el que porta fet fins ara ja es suficientment espectacular i gran. Que res l'aturi!!!! Com sempre la seva crònica en primera persona: "Avui amb la companyia del meu germà hem fet una etapa xulíssima passant per les pistes de la Molina, les de la Masella i per fer-ho redó el coll de Pals. Increïbles paisatges i llocs molt bonics per córrer. Hem acabat abans d'hora, ja que els meus peus han dit prou després de 10h 40 min, ens hem, quedat a 9 km del destí (Font coll de Balma) acabant a Bagà. Al arribar m'he endut tots els mimos del món: don

Aquí teniu un enllaç per gentilesa de "IntegralFisioterapia" i "Ropits.com", un interessant article per saber quin tipus de trepitjada tenim i garantir una bona compra de calçat esportiu. Val molt la pena!!! http://ropits.com/fisioterapia/tria_el_teu_calcat.php

Una ruta una mica més exigent amb força desnivell i rampes intenses on haureu de treballar força per pujar-les. És una bona ruta d'entrenament de força i tècnica, preneu nota!!! Podeu deixar el cotxe al Coll d'Arca, el camí que s'endinsa a una zona boscosa just a la vostra dreta mirant l'antena és a on comença, la pista es força pedregosa i cal parar força atenció, anem seguint la pista fins que veiem un camí que gira a l'esquerra, l'agafem i comença una baixada força intensa i que va fent revolts, al fons podreu veure ja Mas Bartomeu, pareu atenció amb el terreny ja que es fàcil torçar un turmell en aquesta zona, al quilòmetre 2,5 arribareu a Mas Bartomeu, ara teniu que desfer el camí, per tant comença la primera de les agosarades rampes del track, poc a poc i cap amunt. Arribarem just al punt on havíem deixat la pista abans, aquí tenim que seguir-la per la nostra esquerra, al davant ja tenim el Puig de la Cova i la seva gran rampa fins coronar-lo,

Aqui us presento una ruta molt bonica, aquest recorregut és en realitat un "itinerari per la natura", i el que hem de fer per completar el mateix és seguir els diferents senyals que hi ha al llarg del mateix. Aquests senyals no només indiquen el temps i la distància, sino que anirem trobant les descripcions de les diferents plantes i vegetacions de tota la serra. Així veurem la fotografia i descripció de cadascuna de les plantes i el seu corresponent nom en llatí. Cal dir que els senyals són posats on ja existia la planta i no a l'inrevés. Cartell indicatiu didàctic La vegetació és una vegetació de solana a tot el vessant que mira al mar, on el romaní, l'estepa blanca, el bruc d'hivern, l'argelaga, el coscoll, fanals, ginesta, margalló, llentiscle, matabou, farigola i pi blanc entre d'altres donaran pas a la zona obaga d'on hi destaquem l'heura, galzeram, boix, boix grèvol, marfull, cirerer d'arboç o l'arítjol. Track Inici: Àrea recreat

El track surt de La Bisbal del Penedès a la Era de Batre i va cap al camí del cementiri, en un principi és asfalt fins que el quilòmetre 2 aproximadament ja tenim pista. El desnivell és molt suau però sempre va en positiu, només podrem fer una baixadeta per creuar el torrent. Sempre tenim que seguir recte fins que arribem a un molí de color groc, la pista ens obliga a anar a dreta o esquerra, nosaltres anirem cap a l’esquerra en direcció al Mas de la Costa, ja el veiem al davant nostre. Passem el Mas per la mateixa pista i ens endinsem al bosc, aquí hem de parar atenció a un corriol que parteix de la nostra esquerra, un cop l’agafem ens podrem divertir d’allò més, un corriol net i sense pedres que va pujant i baixant, amb revolts a dreta i esquerra i alguns pins que sortejar. Quan ens trobem una vinya anirem sempre recte, a la següent vinya anirem cap a la dreta vorejant la vinya fins retrobar el camí que ens durà directament al Mas de la Costa. A partir d’aquí si tornem tindrem quasi

Acaba la 8ena etapa i s’endinsa en el camí de la transpirenaica, fins al dia d’avui puc dir que havia vist a l’Albert una mica tocat anímicament, el fet de fer etapes completament sol i amb el patiment dels peus comporta moments de duresa molt importants. Però avui era dissabte i el cap de setmana ha donat peu a que el seu germà i un amic fessin tota l’etapa amb ell, això estic convençut de que ajuda i molt a recuperar l’ànim, i si a més, sumes que a l’arribar et trobes al teu pare i al teu fisio ja us podeu imaginar la injecció anímica que suposa això. Com sempre vaig seguint el dia a dia d’aquesta animalada de l’Albert, fins i tot avui, he sortit a córrer uns 10 quilòmetres sota un sol de justícia   i tota l’estona he estat pensant amb ell, en aquell mateix moment l’Albert també corria, potser s’ha convertit en una simbiosi a centenars de quilòmetres de distància, però jo només feia 10 quilòmetres i ell en feia 80, i jo demà descansaré i ell en farà uns quants més....res a compara

Els problemes als peus semblen posar a prova a l'Albert, un duríssim repe per si sol i amb els peus així encara sembla ser tot més tortuós. Però tot i això l'Albert a arribat a Oix i ara comença els grans desnivells, des d'aquí només poder admirar el seu valor i tenaçitat, cada matí pensar amb ell quan jo m'en vaig a dormir, és el moment que ell arrenca i esperar cada dia a la tarda la seva crònica. "L'etapa a començat d'hora, avui per retallar temps al dia anterior m'he ficat amb marxa a les 5:42 de la matinada direcció Empuries per agafar el gr 1. He començat l'etapa caminant 2 km ja que les cames no volien fer cas els missatges que li arribaven del cap, però al final qun els missatgen eren ja amenases elles soletes han agafat un ritmet portador (8 min el km) i pensar que quan Tere al principi corria a este ritme no la volia acompanyar.....en fi que la questio era no caminar cosa que no he aconseguit ja que avui casi totes les pujades le

L'etapa d'avui tenia 82 quilòmetres de distància fins arribar a l'Escala, a partir d'aquí a la setena etapa deixarà el GR 92 per dirigir-se al GR1 en direcció als pirineus, unes etapes exigents per el desnivell que es trobarà. El que és important, però, és que ja li queda poc per arribar a l'equador. Com sempre, la calor és el gran enemic de l'Albert però són els peus el que més el preocupen en aquests moments. Endavant Albert!!!! Com sempre aquí va la seva crònica, si voleu seguir-lo al seu bloc podeu fer-ho a http://albertgine.blogspot.com/ "Avui he de dir que quan ha sonat el despertador a les 5 del matí, no podia aixecar-me però sabent tot el camí que havia de fer m'he posat ràpidament les piles i he sortit un quart d'hora abans, és a dir, a les 5:45h de la matinada. A n'esta hora enfilava el camí cap a Platja d'Aro, però sabeu amb quina camiseta? doncs fàcil! amb la dels amics de Benissanet, que posa "QUIN CALVARI" que é

77 quilòmetres de res, només de pensar-ho m'agafen calfreds, aquesta ha estat la 5a etapa de la volta a Catalunya corrents de l'Albert, una duríssima etapa per la calor inhumana que ha fet i pel desnivell. Cada dia que passa estic més convençut de que ho aconseguirà. Des d'aquí us animo a entrar al seu blog i deixar-hi el vostre comentari, doneu-li força i moral, en una prova com aquesta sempre es benvingut un missatge de suport. Com sempre us deixo la seva crònica de l'etapa: Tocat! però......a SANT FELIU DE GUIXOLS.   Avui ha sigut un dia duríssim: 10h 20 min, molt de desnivell, 77 km i una calor inhumana. Primer de tot, he d'agrair la companyia del Xavi (corrent tota l'etapa) i l'Heura i la Berta (fent també d'assistència). De bon matí ens hem trobat al càmping que estàvem i hem anat al lloc que em va recollir Tere ahir. Trotant trotant hem arribat a Calella i allí hem avituallat bé. Després, dirigint-nos cap a Blanes ens hem trobat en un petit

Us poso un escrit que pertany a Alfonso "Fonsi" però que el trobo molt encertat, no les oblideu mai http://elblogdefonsi.blogspot.com/ 1. Date tiempo Muchos corredores de montaña. Unos vienen del atletismo, otros del esquí de travesía, otros del alpinismo y algunos han nacido deportivamente ya en esta especialidad. La clave, como en la Teoría de la Evolución, es la adaptación al medio. Hay quien lo hace en seguida pero la mayoría no. La primero es, entonces, tener paciencia y poco a poco ir cogiendo fondo, el ritmo0 en las cuestas, la técnica en las bajadas, lo que más nos va en los avituallamientos, etc. 2. Subidas Cuando el terreno se inclina hacia arriba hay que valorar si se avanza más corriendo o andando, pero tampoco conviene viciarse mucho a andar. Lo podemos comprobar en una cuesta en la que entrenemos habitualmente. Fácilmente podremos descubrir que somos capaces de correr en donde muchas veces nos parece imposible y, lo mejor aún, nos cansamos lo mi

Estic molt content de l’èxit que ha suposat aquests últims mesos al bloc, amb franquesa he de reconèixer que ni en somnis esperava un creixement tant gran de les visites i l’expansió mundial que estem tenint a cada dia que passa. Fa molt poc temps celebràvem les 1000 visites al bloc, d’això fa tot just tres mesos i ara podem dir en veu alta que tenim unes 3800 visites, i que aquest últim mes hem registrat 1249 visites fins aquest moment. Com a dades rellevants he de destacar que 690 visites han arribat mitjançant cercadors, superant a les entrades que es deriven directament dels enllaços que publico al Facebook que sumen un total de 565 entrades. El bloc té una puntuació bona i apareix en les primeres entrades de les cerques que realitzen els usuaris, cosa que em fa sentir especialment orgullós. Altres entrades es deriven del twitter, de mailing, d’entrades directes i d’altres blocs amics. Pel que fa a països que visiten Explorant els Límits puc dir-se que tenim visites dels Estats