Explorant els limits

Quant la neu cobreix amb el seu mantell les muntanyes ja ressonen els tambors de gel i roca. Esmolem bé les eines i les emocions, comencem a traçar les sinuoses rutes per assaborir el camí cap als sostres projectats. Enrere queden els cims assolits, els records d’aquells moments viscuts i de les il·lusions que un poc a poc va dipositant en el seu bagul de la memòria, el bagul dels reptes aconseguits i dels fracassos que et van madurant a cop de vent i glaç el caràcter i la empenta personal. Queda encara molt camí que recórrer, però un ha d’anar preparant el seu cos i ànima per a empreses importants de les quals segur que en sortirà una nova persona, un nou caràcter i una nova empremta. No faig tots els cims que voldria, tinc una família, la Rosa Maria, l’Arnau i  L’Isona. Em reservo un cap de setmana al mes per poder fer el meu cim desitjat, és al que puc aspirar per conjugar la vida familiar amb la de la muntanya. La família m’ho ha donat quasi tot en aquesta vida però la mun...

Som gent de tradicions, i com no! les mirem de mantenir!. L’any passat durant l’ascens al Posets vam decidir entre el Sergi i jo acomiadar cada any amb el primer cim de la temporada i l’últim de l’any després dels dies fastuosos de nadals, i aquest any no havia de trencar-se la tradició en la seva segona edició oi?  La ruta del Comapedrosa   La idea inicial era fer l’assalt al Vignemale, una muntanya que ja li tenim el punt de mira posat, la volíem pujar per Bujaruelo i pel corredor de la Moskowa, però un gir de meteorologia dels últims dies ens van deixar gruixos de neu nova de més d’un metre que feien perillosa l’ascensió, a més, anunciaven mal temps per aquell dissabte. Ens vam posar a treballar per veure a quina zona podíem anar, que tingués millors condicions i que no ens presentés un dia d’atac a cim complicat a nivell de meteorologia, i vam tenir la brillant idea després de mirar els riscos d’allaus i les previsions de tots els Pirineus d’anar a Andorra a...