Explorant els limits

A començaments d'any deia que el objectiu d'aquest 2012 era finalitzar una cursa d'ultra resistència i una de les que tenia en ment era Cavalls del Vent, li tinc una estima molt gran a Cavalls del Vent, era aqui on tot just començava tot. 1800 persones pre-inscrites i 900 plaçes disponibles, sens dubte que el destí ens torna a ajuntar perquè he estat un dels 900 afortunats per participar en aquesta meravellosa cursa. Us deixo amb un vídeo per anar fent boca

Més val tard que mai, després d’una setmana d’haver fet els 7 Cims us deixo la crònica dels fets. La feina, la pedalada solidària de la Bisbal del Penedès i les obligacions familiars no m’han deixat l’estona suficient per seure i escriure totes aquelles sensacions que un ha viscut durant la 9ena Marxa de Resistència els 7 Cims, 58 quilòmetres i poc menys de 5000 metres de desnivell acumulat. L’any passat, 11:27hores i aquest any 9:29h, dues hores retallades, ara que estem en època de retallades cal seguir l’exemple! El dia es lleva nuvolat, les prediccions del dia anterior anunciaven pluja durant tot el matí i part de la tarda, francament córrer sota la pluja a totes hores no era massa encisador però una consulta a les últimes prediccions ens fa sentir l’esperança, sembla que finalment la pluja no farà acte de presència i tindrem cel tapat, una gran notícia per als que patim la calor amb cruesa. Arribem ben d’hora   ben d’hora a Torrelles de Foix i agafem els dorsals, aquesta

Un bon dia va decidir córrer, anar passant els quilòmetres envoltat de natura, sentint l’aire a la seva cara, embrutant-se de pols les seves cames, sentint el dolor al seus bessons. Un bon dia va decidir preguntar-se perquè ho feia però va seguir corrents, lluitant contra el cronòmetre i contra els seus límits, d’aquesta manera van passar els dies i les hores, els quilòmetres i les muntanyes fins que un bon dia torni a fer-se la mateixa pregunta i torni a trobar la mateixa resposta, perquè senzillament se sent lliure i s’ho passa bé. Córrer té una quantitat d’alts i baixos impressionant, quan un pren la decisió de fer-ho es troba amb molts dubtes. Primer de tot saber si algun dia serà capaç de córrer més de 30 minuts i després si serà capaç de descansar una setmana sense calçar-se les bambes. Son moltes coses les que explicaria aquí però no tinc pas temps per fer-ho , només se que gaudir del que fas és senzillament el motiu que t’ha d’impulsar a endinsar-t’hi a fer-ho, sense mes.

Ja tenim aquí a tocar la marxa de resistència dels 7 Cims, només tres dies i tocarà fer 58 quilòmetres coronant 7 cims del Penedès. L’any passat vam gaudir d’una gran organització i d’uns paratges preciosos que tenim tocar de casa, vam completar amb un temps de 11h 27’, era la nostra primera llarga distància i ens ho vam prendre amb força calma. Aquest 2012 jo tenia posat al cap que el meu repte seria fer SUB9, després d’assolir l’any passat SUB10 a la RPR tenia clar que era un repte assolible. Però no arribo ni de bon tros com voldria arribar, porto arrossegant tres mesos de lesió al genoll i encara no m’han trobat ben bé el que tinc, a vegades tinc molèsties i d’altres no, és un tema delicat per poder evolucionar com un voldria. La qüestió és que no he pogut entrenar per fer SUB9 i per postres aquesta setmana tot s’ha complicat amb un refredat com una casa i una fàbrica de mocs imparable....vaja....que estic quasi per anar a l’asil més proper. Als 7 Cims del 2011 Però no