Explorant els limits

Novament arriba el maig, aquell que cada dia un raig i aquest raig ha vingut en forma de sorteig de la Ultra Cavalls del Vent 2013, he estat novament afortunat amb un dorsal que em permetrà tornar-hi per treure’m aquella espina que es va quedar clavada el passat any quan em vaig veure forçat a abandonar. Aquell any va ser un any dur per als amants de Cavalls del Vent i del trail running, les condicions meteorològiques tant dures i adverses es van emportar per davant la vida de la Teresa i aquest any no passarà de llarg sense que tots tinguem un record per ella. Aquest any la Cavalls del Vent passa dels 85km als 100, fet que li donarà un plus de duresa important però estaré el 21 de setembre a la plaça de la Porxada de Bagà, tornaré a sentir l’himne del Últim Mohicà, se’m tornarà a posar la pell de gallina creuant els carrers plens de gent animant, hi tornarem Soci i aquesta vegada serà per creuar l'arribada i poder tancar el cercle. Torna el compte enrera......... 

Tercera edició consecutiva en la que participo dels 7 Cims de Torrelles de Foix, aquesta vegada anava francament poc entrenat i amb sensacions no gaire bones però tot i això, h aconseguit retallar mitja hora del meu temps anterior i fer-ho en 8:58 hores.   A la sortida, d'esquerra a dreta Pep, Caste, Enric, Xavi, Marc, Rubén Amb el Rubén, company de feina, vam planificar uns parcials per fer unes 8:30h, amb franquesa jo ho veia quasi impossible tot i que a mesura que s’acostava la cita em deia a mi mateix....i perquè no provar-ho? Aquesta vegada anem uns quants de la feina i ja em col·loco a la línia de sortida quasi al davant, l’estratègia d’aquest any és córrer des d’un bon inici per esquivar els taps del corriol de sortida de Torrelles. Dit i fet salvo aquest contratemps i els meus companys de feina veig que tiren la pujada corrents, jo em reservo per pujar-la a un bon ritme junt amb el Xavi Urgell del Centreex de Sant Jaume, una mica més amunt el Rubén ens espe

Tinc força oblidat el bloc des de ja fa uns dies, la feinada que suposa gestionar altres blocs i els treballs de la Cursa del Centreex i la Pedalada Solidària 2013 no m’han deixat gaire temps per oferir les ja clàssiques cròniques de les activitats que vaig realitzant.   Aquest passat mes d’abril vam fer l’escapada mensual d’alpinisme, aquesta vegada la proposta era fer el Gran Bachimala de 3.177 metres d’alçada, un nou assalt a un 3000!. La idea principal era fer-lo per la Punta de Sabre de 3.136m, així poder fer dos tres mils en una sola jornada i afrontar una cresta delicada i molt aèria per anar superant-se poc a poc.   El pla era fer nit divendres al refugi lliure de Tabernes, portàvem tot el material a lo gran ja que en principi calculàvem arribar fins al refugi amb el cotxe. Vam parar a sopar pel camí i vam fer la pista que porta de San Juan de Plan fins a refugi força tard, però la complicació arribaria en forma de neu a la pista que ens impossibilitava d

Ja sento com s’acaba la temporada d’alpinisme, poc a poc la neu s’anirà fonent i enrera quedaran els records d’aquelles muntanyes, d’aquells moments viscuts i de les il·lusions que un poc a poc va dipositant en el seu bagul de la memòria, el bagul dels reptes aconseguits i dels fracassos que van madurant, a cop de pedra, a cop de vent i glaç el caràcter i la empenta personal envers els nostres cims. Aquest any, un deixarà ja els nostres sostres propers i anirà a aconseguir el cim més alt de l’Atlas Marroquí, el Toubkal amb els seus 4.167m, pujaré de la mítica cota dels tres mils dels Pirineus tot preparant el meu cos per l’alçada i per els reptes superiors del 2014, els assalts al Alps i al Himalaia. Queda encara molt camí que recórrer, però un ha d’anar preparant el seu cos i ànima per a empreses importants de les quals segur que en sortirà una nova persona, un nou caràcter i una nova empremta. El gran objectiu 2014, Island Peak 6189m Francament no faig tots els cims q