Passa al contingut principal

Torna el compte enrera.......Cavalls del Vent 2013


Novament arriba el maig, aquell que cada dia un raig i aquest raig ha vingut en forma de sorteig de la Ultra Cavalls del Vent 2013, he estat novament afortunat amb un dorsal que em permetrà tornar-hi per treure’m aquella espina que es va quedar clavada el passat any quan em vaig veure forçat a abandonar. Aquell any va ser un any dur per als amants de Cavalls del Vent i del trail running, les condicions meteorològiques tant dures i adverses es van emportar per davant la vida de la Teresa i aquest any no passarà de llarg sense que tots tinguem un record per ella.

Aquest any la Cavalls del Vent passa dels 85km als 100, fet que li donarà un plus de duresa important però estaré el 21 de setembre a la plaça de la Porxada de Bagà, tornaré a sentir l’himne del Últim Mohicà, se’m tornarà a posar la pell de gallina creuant els carrers plens de gent animant, hi tornarem Soci i aquesta vegada serà per creuar l'arribada i poder tancar el cercle.

Torna el compte enrera......... 



Comentaris

  1. Anònim30 de maig del 2013, a les 13:13

    Tot a punt per la propera Cavalls del Vent, amb la mateixa ilu·lisio que l'any passat i amb ganes de tornar a sentir els brams dels cervols. Sambari
    El Soci

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...