Un bon dia comença una història personal aplicable de ben segur a moltíssims de vosaltres, vaig decidir córrer per la muntanya. El meu passat en atletisme es senzillament nul, i de fet sempre havia pensat que córrer era de covards, alguna vegada ho havia provat i el resultat era senzillament lamentable, corria vint minuts i arribava a casa perdent oli per tot arreu. Vaig començar a córrer no per moda, de fet encara no era moda això de córrer tot i que començava a llavors, el motiu que em va portar a córrer va ser que les meves sortides en bicicleta de muntanya eren massa llargues i no tenia temps per estar amb el meu fill acabat de néixer i la meva dona, vaig pensar que si corria com a molt en una hora ho tindria enllestit en comptes de les 4 hores que tenia d’invertir amb la bicicleta. Aquests van ser els meus començaments, en poc vaig començar a avançar en el tema de córrer tot i que no podia anar ràpid perquè senzillament m’ofegava, amb això que un bon dia vaig decidir apunta...
Ja no exploro els meus límits....exploro la vida!