A la vida un s’imposa molts reptes, uns poden ser personals, altres laborals, altres amb la pròpia vida o familiars i molts d’altres esportius. En el meu cas es barregen personals i esportius però en aquest cas encara amb més rellevància. Possiblement a dia d’avui ha estat el repte més diferent al quals m’he exposat per molts factors, el primer per la distància a recórrer que de forma oficial són 120 quilòmetres i serà la més llarga que hagi fet mai; el segon per el factor de fer-ho en solitari sense les ajudes de marcatge que una cursa t’aporta o el senzill fet d’estar corrents amb altres persones que fan que mai et sentis del tot sol. Una cosa és passar-te estones sol en una cursa i l’altra saber que estarà sol durant més de 20 hores, només amb l’ajuda d’un frontal per la nit, un GPS per no errar en el camí, un mp3 per evadir-te una mica del silenci i un telèfon mòbil rebent de forma constant missatges d’ànims, això potser fa que no et sentis tant sol però no ens enganyem, al terr...