Explorant els limits

L’any 2011 ens havíem marcat fer el cim del Besiberri Sud de 3.034 metres d’alçada però les condicions de la neu ens van fer marxa enrere a l’últim moment. Les allaus estaven caient de forma espontània sense escrúpols i anar en aquelles condicions era massa perillós, l’índex d’allaus era de 4 sobre 5. Vam suspendre l’activitat i vam canviar l’objectiu però deixàvem el Besiberri per al 2012.   Ara, just després de fer l’ascens a la Cambredasse per el corredor de Vermicelle ens marquem com a objectiu el Besiberri per aquest mes de març. En principi les dates escollides son el 10 i 11, com sempre estem a despenses de la situació meteorològica i de l’estat de la neu a la zona, cosa que a mesura que ens aproximem a les dates ho podrem definir del tot. Esmolem ben bé les eines que hi tornem!!!

Ens llevem a les 6 a.m, sembla que el dia es vol despertar francament bo i esmorzem al refugi tot fent balanç de com es presenta la jornada. Anirem a França als peus de les pistes d’esquí d’Eyne, des d’allà farem una aproximació de unes dues hores fins als peus del corredor de Vermicelle. Les previsions de la meteo anuncien una feble nevada a mig matí que pot acumular fins a 1cm de neu, i el vent que tanta por ens feia sembla que serà tranquil, un vent de 30km/h. Tot està previst per gaudir d’un dia de muntanya, ara només queda comprovar que el invent del filtre de gasoil ens hagi funcionat, i sentir com arrenca el motor de la furgo ens fa esbotzar un somriure, si senyor, ha funcionat!!! Deixem enrere el refugi i anem cap a la frontera, mentre anem podem veure el Carlit il·luminat per els primer raigs de sol del dia amb aquella tonalitat taronja tant espectacular. Arribem a les pistes i comencem a pujar per elles per fer l’aproximació a la canal. En un revolt de les pistes s’obre dava...

Aquest passat dissabte, en plena onada de fred siberià, tocava fer un curs d’iniciació d’escalada en gel i corredors de muntanya. El fred no ens tiraria enrere i com a bestioletes que anem cap al Pedraforca. Sortim la matinada de dissabte, a les 5h enfilem direcció a Saldes per anar a buscar la Columna Verdet, una cascada de gel on començar la nostra activitat. Durant el trajecte comencem a valorar la situació de la meteo, forts vents ens amenacen i quan arribem al Mirador de Gressolet ja veiem que la cosa no pinta massa bé, temperatura de -11º i un vent terrible ja ens dificulta sortir de la furgo. El Joan Solé, el guia del curs fa una visita cap a la zona de la cascada per valorar la situació i ja torna amb els pitjors pronòstics, nois....aquí no podem fer res!. Tornem a valorar diferents alternatives fins que ens porta a un barranc on es formen cascades de gel, aquí la situació ja és força diferent, el vent no es tant fort i dins del barranc quedarem més arrecerats. Comencem a prep...