Explorant els limits

A partir d’avui 15 de març ja es poden fer les inscripcions de la 2a Cursa per Muntanya del Centreex, una cursa de 10,6 km que es realitzarà el proper 28 d’abril per les muntanyes de Sant Jaume dels Domenys. La cursa està organitzada per el Centreex de Sant Jaume i col·labora Jo, esportista solidari. La cursa és solidària, el total recaptat anirà destinat a la Fundació Muntanyencs per l’Himalaia. Les persones que participin a la cursa del Centreex i també a la Pedalada Solidària 2013 de La Bisbal del Penedès rebran un petit obsequi de la campanya EBC2014, campanya solidària també per FMH. L'enllaç on podeu formular la vostra inscripció:  http://cursadelcentreex.wordpress.com/about/ Les inscripcions estaran obertes fins el dia 23 d’abril o bé fins arribar als 200 participants. El preu de la inscripció és:       11 euros pels corredors federats (FEEC) amb llicència C.       16 euros pels corredors no federats (inc...

El dia es llevava amb ganes de festa, cel obert i una molt bona temperatura tot i que per fer una mica d’alpinisme potser un pèl elevada. La nit de follets i somiadors dins de la “comanche” arribava a la seva fi i ens posàvem el fil a l’agulla per iniciar un diumenge de muntanya. Val a dir que sortir a les 11 del matí a fer cim és una mica “freaky” però tenint en compte les sensacions de la nit abans i de com som nosaltres en definitiva tampoc seria d’estranyar. La nostra llar Els esquiadors preparant-se   Parem a esmorzar a Pont de Suert, el Borne, el Roger i el Sergi aniran a esquiar. El Jaume i un servidor aprofitaran per fer un cim de la Vall de Boí, la idea inicial era fer la Punta Alta, un dels 3000 del Pirineu però teníem forces dubtes de com afrontar un pas delicat i del temps del que disposaríem per fer el cim i abans de venir ja havíem canviat l’objectiu. Ara aquest s’havia transformat en un cim molt més modest i poc transitat però el Corronco de Durr...

Sempre és d’agrair veure gent que es mou, que té ganes d’organitzar coses i que deixa part del seu temps per oferir activitats diverses de les que en gaudim tots. Els amics i companys de Correm per la terra han organitzat la 1a Lliga Gran Penedès de Curses de Muntanya, una successió de curses agrupades en una lliga que de moment només serà de l’Alt Penedès però que segur que anirà ampliant la seva cobertura, estarem esperant els del Baix Penedès amics! Des d’aquí només vull que felicitar la iniciativa, els amics de les Terres de l’Ebre ja fa temps que tenen el seu circuit i ara en tenim un al costat nostre. Ja sabeu que si necessiteu qualsevol cosa Explorant els Límits estarà al vostre costat. Si voleu més info o consultar el reglament de la cursa ho podeu fer a la seva plana web: http://www.corremperlaterra.cat/lliga.html  

Aquest dilluns passat el company de fatigues Sergi i jo vam fer un cafè matinal al Sarri per no perdre el costum i aprofitant que tinc una setmana de treball en torn de tarda. Parlem com sempre de muntanya i de coses per fer, no tenim remei i ves per on, encara no sé de on va sorgir la brillant idea d’anar a escalar, quan? Ara? Ves quina cosa que jo tenia els nens a dinar al menjador escolar i la dona tenia feina fins la tarda, estava lliure com un ocell i perquè no fer una escapada a tastar roca! El destí escollit seria l’Espolón Guerrero, una via equipada per els germans Guerrero i que tenim a tocar de casa, al Montmell. Ja feia dies que dèiem de fer-lo, segons les ressenyes de la via aquesta era fàcil, només algun pas de IV+ i tenint en compte que sóc molt poc destre en l’art de l’escalada a priori no semblava una mala idea. Preparem el material i marxem cap al Montmell. Recorregut de la via Deixem el cotxe a la pista que hi ha més avall de l’ermita i enfilem el ...

Stone, trail, high altitude, knee-deepsnow …. this is reggae friends! Feu click al play i deixeu-se emportar........ Estem 5 pares de família a la vora d’una llar de foc, dins d’un bar petit i acollidor, envoltats de personatges extrets d’una novel·la de veïns rurals que maten les hores tranquil·lament, sense presses, com si el món hagués deixat de rodar, amb la pausa de qui no controla el temps. Van caient les cerveses i els plats deliciosos, van caient les històries i dibuixos recargolats, traçats a mà per persones somiadores, els follets que dansen, pesquen o senzillament evoquen contes d’infància. Passen les hores, minuts, segons...no sabria dir si al ritme compassat de les notes d’Eric Clapton o només pel plaer de sentir-se units per l’amistat, però el que sabem és que aquestes son les coses que t’uneixen, que et fan riure, que et fan sentir més part d’una tribu estranya a la que li agrada les emocions de la natura en el seu estat més pur. Entre fum, foc, alcohol i...