Explorant els limits

"Qui ha escoltat algun cop la veu de les muntanyes mai no la podrà oblidar." Ja tenim a sobre la temporada d’alpinisme, de bon tros el que més m’agrada fer. Durant la primavera, estiu i tardor em dedico més a les ultres, una manera molt diferent de gaudir de la muntanya, amb excessives presses, sempre pendent del crono i del terra més que del paisatge. Corrent per la muntanya no experimentes la soledat de l’alta muntanya hivernal, no estrenys els lligams amb el teus companys de cordada asseguts al refugi després d’una aventura, no sents aquell regust metàl·lic a la boca del perill, l’adrenalina no corre de la mateixa manera davant una pendent de 50º o més amb neu dura, és senzillament diferent. Es arribar al cim i deixar que tots els sentits es posin en marxa gaudint del triomf i de les vistes que s’estenen al nostre voltant, sentir la felicitat plena. “L’alpinista és aquell que porta el seu cos allà a on un dia el seus ulls van somiar” Aquest any anem cap al ter

On son els teus propis límits? D’aquesta manera titulava un post ara tot just fa tres anys, quan començava a donar els meus primers passos en tot això del trail running, no deixa de ser curiós llegir les coses que posava un mateix tres anys enrere i com les executa a dia d’avui. Per posar un exemple en aquell post em preguntava si seria capaç de córrer més de 10km, aquell era el meu límit i tres anys després veig que no solament vaig superar aquell límit sinó que ho vaig fer multiplicat per 10 vegades més superant la barrera dels 100 quilòmetres. També en un altre post parlava de que veia difícil fer curses que superaven els 250 o 300 metres de desnivell positiu i ja he superat els 6.500 metres positius en una cursa. A tot això que vull dir? Doncs res més que animar a tots aquells que comencen, que veuen els seus límits massa propers i que no creuen amb el seu potencial, el meu cas és un bon exemple de persona absolutament sedentària que un bon dia va decidir trencar am