Passa al contingut principal

Somiant amb el Vignemale

"Qui ha escoltat algun cop la veu de les muntanyes mai no la podrà oblidar."

Ja tenim a sobre la temporada d’alpinisme, de bon tros el que més m’agrada fer. Durant la primavera, estiu i tardor em dedico més a les ultres, una manera molt diferent de gaudir de la muntanya, amb excessives presses, sempre pendent del crono i del terra més que del paisatge. Corrent per la muntanya no experimentes la soledat de l’alta muntanya hivernal, no estrenys els lligams amb el teus companys de cordada asseguts al refugi després d’una aventura, no sents aquell regust metàl·lic a la boca del perill, l’adrenalina no corre de la mateixa manera davant una pendent de 50º o més amb neu dura, és senzillament diferent. Es arribar al cim i deixar que tots els sentits es posin en marxa gaudint del triomf i de les vistes que s’estenen al nostre voltant, sentir la felicitat plena.

“L’alpinista és aquell que porta el seu cos allà a on un dia el seus ulls van somiar”

Aquest any anem cap al terreny més alpí dels Pirineus, el desig incontrolable de pujar pel Corredor de la Moskowa, veure el glaciar d’Ossue i coronar el Vinyamala en occità o Vignemale en francès, és el Senyor dels Pirineus de 3.298 metres d’alçada.


La Cara Nord del massís del Vignemale


La nostra ruta, el Corredor de la Moskowa. Foto del bloc de saritaymane.blogspot.com/



Al nord s'hi troben les valls de Gaube i Lutour, a l'oest la d'Ossoue, i al sudest la d'Ara. El massís s'estructura en forma de circ al voltant de la Glacera d'Ossoue, amb un total de 16 tresmils. La Glacera d'Ossoue és el segon en extensió de gel del Pirineu, després del de l'Aneto, si bé conserva la característica forma de llengua que li dóna el seu aspecte alpí.

Com a pic emblemàtic dels Pirineus, el Vinhamala és molt freqüentat per alpinistes espanyols i francesos. S'hi accedeix des dels refugis propers d'Oulettes i Bayssellance, al nord, des d'on s'inicia la ruta més transitada que travessa la Glacera d'Ossoue. Menys freqüent és atacar el cim des de la vall d'Ara, just des d’on l’atacarem nosaltres.

Comença el compte enrere per les grans muntanyes, aquest any serà molt especial perquè compliré 40 anys, i a més dels 3.000 que pugui assolir aquesta temporada el punt culminant serà el viatge al Himàlaia per fer el trekking del CB de l’Everest i escalar l’Island Peak, el meu primer 6.000 i la meva primera ascensió a terres de vuit mils. Poder contemplar, l’Everest, Lothse, Ama Dablam entre d’altres des del cim del Island Peak de bén segur que serà l’experiència més gran de la meva vida.

Island Peak, el gran objectiu del 2014!


"... és un món tan fantàstic i sorprenent, que no hauriem de tenir el dret a morir sense haver-lo vist."
Evelyne Coquet




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer