Somiant amb el Vignemale

"Qui ha escoltat algun cop la veu de les muntanyes mai no la podrà oblidar."

Ja tenim a sobre la temporada d’alpinisme, de bon tros el que més m’agrada fer. Durant la primavera, estiu i tardor em dedico més a les ultres, una manera molt diferent de gaudir de la muntanya, amb excessives presses, sempre pendent del crono i del terra més que del paisatge. Corrent per la muntanya no experimentes la soledat de l’alta muntanya hivernal, no estrenys els lligams amb el teus companys de cordada asseguts al refugi després d’una aventura, no sents aquell regust metàl·lic a la boca del perill, l’adrenalina no corre de la mateixa manera davant una pendent de 50º o més amb neu dura, és senzillament diferent. Es arribar al cim i deixar que tots els sentits es posin en marxa gaudint del triomf i de les vistes que s’estenen al nostre voltant, sentir la felicitat plena.

“L’alpinista és aquell que porta el seu cos allà a on un dia el seus ulls van somiar”

Aquest any anem cap al terreny més alpí dels Pirineus, el desig incontrolable de pujar pel Corredor de la Moskowa, veure el glaciar d’Ossue i coronar el Vinyamala en occità o Vignemale en francès, és el Senyor dels Pirineus de 3.298 metres d’alçada.

La Cara Nord del massís del Vignemale

La nostra ruta, el Corredor de la Moskowa. Foto del bloc de saritaymane.blogspot.com/‎

Al nord s'hi troben les valls de Gaube i Lutour, a l'oest la d'Ossoue, i al sudest la d'Ara. El massís s'estructura en forma de circ al voltant de la Glacera d'Ossoue, amb un total de 16 tresmils. La Glacera d'Ossoue és el segon en extensió de gel del Pirineu, després del de l'Aneto, si bé conserva la característica forma de llengua que li dóna el seu aspecte alpí.

Com a pic emblemàtic dels Pirineus, el Vinhamala és molt freqüentat per alpinistes espanyols i francesos. S'hi accedeix des dels refugis propers d'Oulettes i Bayssellance, al nord, des d'on s'inicia la ruta més transitada que travessa la Glacera d'Ossoue. Menys freqüent és atacar el cim des de la vall d'Ara, just des d’on l’atacarem nosaltres.

Comença el compte enrere per les grans muntanyes, aquest any serà molt especial perquè compliré 40 anys, i a més dels 3.000 que pugui assolir aquesta temporada el punt culminant serà el viatge al Himàlaia per fer el trekking del CB de l’Everest i escalar l’Island Peak, el meu primer 6.000 i la meva primera ascensió a terres de vuit mils. Poder contemplar, l’Everest, Lothse, Ama Dablam entre d’altres des del cim del Island Peak de bén segur que serà l’experiència més gran de la meva vida.

Island Peak, el gran objectiu del 2014!

"... és un món tan fantàstic i sorprenent, que no hauriem de tenir el dret a morir sense haver-lo vist."

Evelyne Coquet