Explorant els limits

Novament el Vignemale es resisteix, és la tercera vegada que l’intentem assolir però un cúmul de factors ens ha impedit gaudir del seu cim. Les dues primeres vegades no van ser ni solament intents, es van quedar en planificacions canviades a última hora per condicions meteorològiques una i l’altra per risc d’allaus de 4 sobre 5. Aquest passat cap de setmana semblava que el destí havia de canviar, risc d’allaus 1 i un potent anticicló que feien les millors condicions per atacar-lo. És la vegada que més proper l’he tingut, davant dels meus ulls, tant proper i tan inaccessible, dir-li fins aviat era la millor decisió tenint en compte les circumstàncies.  La crònica: El plantejament és immillorable, sortim el divendres al matí en direcció al refugi de Sant Nicolás de Bujaruelo on deixem el cotxe. El nostre destí és la cabana de Cerbillona o de Lavaza segons on es miri, una petita cabana amb un jardí de luxe. L’aproximació a la cabana té quasi 9 quilòmetres i anem carregats

Aquest any poca cosa puc dir de la meva participació als 7 Cims, era la meva quarta edició i la que menys expectatives tenia donat que no arribava en una condició física molt òptima per millorar temps, o sigui que hi anava senzillament a passar-ho bé, però ni això em va deixar. Al quilòmetre 15 i degut a un mal gest vaig sentir un “crack” al trapezi, en qüestió de cinc minuts no podia quasi ni girar el coll sense sentir un dolor intens, vaig seguir una estona però ja no podia ni córrer, vaig provar a veure si un ibuprofeno em feia efecte però res de res, ja tenia clar que havia de plegar però no sense patir unes rampes als bessons suposo que a causa de carregar massa pes a la cama dreta i no sentir tant dolor a la cervical, vaja, que no era el dia. Aquí encara era viu! Abandonar mai es fàcil i he hagut de prendre aquesta decisió algunes vegades, a la Cavalls del Vent 2012 vaig plegar per aquella meteorologia adversa que tots ja sabem, a la VCUF 2013 vaig plegar per lesió a

Mai havia hagut d’abandonar una prova dels 7 Cims en les meves quatre participacions, aquest 2014 ha estat la primera vegada i d’aquesta experiència puc treure’n alguna conclusió pròpia que m’agradaria compartir per donar un punt de vista constructiu per l’organització. Primer de tot m’agradaria comentar com ja he fet altres vegades que l’organització dels 7 Cims, el Centre Excursionista del Penedès per a mi és de 10 per no poder posar-li més, tant els organitzadors com voluntaris cada any es desviuen per oferir una gran marxa a tots els corredors i es d’agrair tal com mana. Una vegada comentat això us explico el que he pogut experimentar en primera persona. A l’alçada del Montmell vaig patir una lesió cervical important al moment d’efectuar un salt que em va forçar a un mal gest, tot seguit vaig començar a carregar la cama dreta en excés ja que cada vegada que l’esquerra impactava al terra em produïa un dolor important a la zona cervical, senzillament cada vegada tenia el c