7 Cims 2014, l'evacuació a debat

Mai havia hagut d’abandonar una prova dels 7 Cims en les meves quatre participacions, aquest 2014 ha estat la primera vegada i d’aquesta experiència puc treure’n alguna conclusió pròpia que m’agradaria compartir per donar un punt de vista constructiu per l’organització.

Primer de tot m’agradaria comentar com ja he fet altres vegades que l’organització dels 7 Cims, el Centre Excursionista del Penedès per a mi és de 10 per no poder posar-li més, tant els organitzadors com voluntaris cada any es desviuen per oferir una gran marxa a tots els corredors i es d’agrair tal com mana. Una vegada comentat això us explico el que he pogut experimentar en primera persona. A l’alçada del Montmell vaig patir una lesió cervical important al moment d’efectuar un salt que em va forçar a un mal gest, tot seguit vaig començar a carregar la cama dreta en excés ja que cada vegada que l’esquerra impactava al terra em produïa un dolor important a la zona cervical, senzillament cada vegada tenia el coll més rígid i al carregar la cama bona aquesta es va començar a enrampar per la zona dels bessons. Em quedaven uns quaranta quilòmetres per arribar i la lesió cervical no milloraria pas, ens al contrari, vaig decidir que si no es passava en el camí fins a Selma abandonaria la cursa, cosa que va passar ja que el dolor era insuportable, no podia córrer i caminar em resultava difícil. Un cop a Selma vaig comentar a un organitzador que tenia d’abandonar, em va dir molt amablement que si ho volia fer allà m’hauria d’esperar un mínim de quatre hores cosa que no podia ni solament contemplar, em va dir que anés fins a l’avituallament del quilòmetre 30 que és on l’organització té un desplegament més important i que algú em podria retornar a Torrelles. A dures penes, ja que el dolor cada vegada era més agut, vaig arribar a l’Ermita de Sant Jaume on vaig comunicar el meu estat. I aquí és on arriba la meva sorpresa, em comenten que em busqui la vida preguntant a la gent per a poder baixar a Torrelles, em sorprèn aquesta forma d’actuar i li pregunto si no es disposa d’un vehicle d’evacuació. La seva resposta considero que va ser massa poc respectuosa, - que no t’has llegit les bases noi?. En aquell moment la meva resposta va ser que era el quart any que participava, que les vaig llegir el primer any i que mai havia hagut d’abandonar.

Faig un parèntesi per dir-se que precisament avui les he llegit i en cap cas es comenta que l’organització no es fa responsable de l’evacuació dels corredors que abandonen, us copio l’apartat que fa referència a les obligacions dels participants i on apareix la paraula abandonament:

Obligacions del participant: 

*Dur la llicència vigent de la FEEC acompanyada del DNI que haurà de ser presentada a qualsevol membre identificat de l’organització que ho sol·liciti.
* Seguir les indicacions donades pels membres de l’organització.
Comunicar al control més proper qualsevol incidència o accident que hagi observat.
* En cas d’abandonament comunicar-ho a l’organització de la prova, utilitzant el telèfon que consta a la targeta de marcatge.
* Ajudar o prestar atenció a participants que requereixin assistència.
* Proveir-se obligatòriament del material de seguretat que exigeixi l’organització.
Respectar les propietats, masies i conreus per on passi la caminada.
* No malmetre la natura i no llençar cap tipus de deixalla.
L’incompliment d’aquestes normes de civisme i comportament serà motiu de desqualificació.

Enllaç al reglament dels 7 Cims 2014

Per molt que hagués llegit el reglament de la prova seguiria fent la mateixa pregunta que li havia fet a l’organitzador.  He de dir que no em va agradar la forma amb la qual es va expressar davant d’un corredor que estava lesionat, no es tractava d’un corredor cansat i no preparat per afrontar reptes com aquest que tampoc es mereixeria una resposta com aquesta. Es tractava de que m’havia de buscar la vida per tornar a Torrelles, gràcies al Paco Osuna, corredor guanyador de vàries edicions dels 7 Cims i membre de l’organització que em va portar a mi i a dos companys més fins a Pontons on vam poder pujar a un altre cotxe per retornar finalment al punt inicial. Durant el trajecte ja li vaig manifestar el que aquí us estic explicant, considero que l’organització també unes obligacions envers als corredors que participen a la seva prova, penso que tenir al quilòmetre 30, punt neuràlgic de la prova, un transport preparat per retornar a corredors que per un motiu o un altre han hagut d’abandonar és del tot necessari. El Paco tot i entendre’m ja que ell també és corredor manifestava que hi havia un pensar dins de l’organització de que els corredors es podrien tornar massa “comodons” si sabessin que tenen aquest servei. Amb franquesa i respecte pel Paco estic completament en desacord amb aquesta apreciació, potser pots trobar-te amb algun corredor que abandona per desídia, però la gran majoria abandonen per problemes importants i encara més, amb lesions. Corredors que no es troben amb les facultats emocionals i físiques com per estar negociant amb gent que no pertanyen a l’organització d’ocupar unes places als seus vehicle com autoestopistes es tractessin. Penso que paguem uns diners i participem en proves que son organitzades per algú i un cop estàs fent un pagament has de tenir un mínim d’atenció en aquest aspecte.

No parlo solament des del punt de vista d’un corredor, també ho faig com organitzador, sóc vicepresident de l’entitat “Jo, esportista solidari” i a part de l’organització de la Pedalada Solidària de La Bisbal del Penedès amb 6 edicions també estem involucrats en organitzacions de curses com la Cursa d’Orientació de Sant Pere Molanta o la Cursa del Centreex de Sant Jaume. Us puc assegurar que en tot moment vetllem per la seguretat i un correcte tracte al corredor que pot presentar problemes facilitant sempre l’evacuació en cas d’accident o lesió del mateix.

En cap cas estic criticant al CEP, ni molt menys, ja he dit abans que sempre he valorat l’organització amb un 10 i ho seguiré fent, però si poseu remei a aquesta situació seria de molt agrair per tots nosaltres, com sempre, les crítiques constructives son per millorar, mai per perjudicar.

Que en penseu vosaltres?, m'agradaria saber les vostres opinions!

Una abraçada a tots!