Explorant els limits

Dóna'm ales from Solucions Audiovisuals on Vimeo .

Em fa una increïble emoció anunciar-vos això, tenir reptes i treballar per assolir-los és un dels objectius meus, però si a més li posem un toc de solidaritat envers als altres encara tens més motivacions per tirar endavant. Ja fa temps que segueixo a un esportista al que admiro justament per aquestes accions, es tracta d’Albert Giné un corredor de Roquetes que sempre que es proposa un repte l’acompanya d’una acció solidària. Sempre pensava que era una acció reservada als esportistes d’un cert nivell, que fer-ho amb esportistes del “montón” com és el meu cas seria potser massa pretensiós. Però després de donar-hi voltes i voltes no ho trobo gens pretensiós, més aviat el contrari, si tots els esportistes sigui quin sigui el seu nivell emprenguessin accions solidàries el mon seria un lloc molt millor i més solidari del que és, i més tenint en compte els temps q u e  corren. Després d’unes setmanes avisant, per fi arriba el projecte esportiu i solidari de Jo, esportista solidari,...

Em fa una increïble emoció anunciar-vos això, tenir reptes i treballar per assolir-los és un dels objectius meus, però si a més li posem un toc de solidaritat envers als altres encara tens més motivacions per tirar endavant. Ja fa temps que segueixo a un esportista al que admiro justament per aquestes accions, es tracta d’Albert Giné un corredor de Roquetes que sempre que es proposa un repte l’acompanya d’una acció solidària. Sempre pensava que era una acció reservada als esportistes d’un cert nivell, que fer-ho amb esportistes del “montón” com és el meu cas seria potser massa pretensiós. Però després de donar-hi voltes i voltes no ho trobo gens pretensiós, més aviat el contrari, si tots els esportistes sigui quin sigui el seu nivell emprenguessin accions solidàries el mon seria un lloc molt millor i més solidari del que és, i més tenint en compte els temps que corren.   Avui ja hem enregistrat el vídeo de presentació del projecte amb el Xavi de Solucions Audiovisuals i si tot v...

Seguim entrenant per als Cavalls del Vent, i aquí estic mirant algunes dades i fent una idea de com evoluciona tot plegat, que millor que seure un dia tranquil a casa i anar mirant-ho, tot i que sigui per un KO tècnic un pèl escatològic. Sóc un freak de les dades, ho reconec, registro amb GPS cada un dels entrenaments que faig ja sigui de córrer o de bicicleta i els guardo amb el programa SportTracks. De tant en quant vaig fent una ullada als treballs que porto realitzats i em faig una idea de com estic treballant. A més, és molt curiós que a vegades tens la sensació de que estàs treballant menys que el més anterior i et diu justament el contrari, o no, que senzillament et recolza la teva teoria. A lo que anava, vaig començar l’entrenament específic de la ultra distància el mes de juny. Per davant quatre mesos d’entrenament, el primer mes seria un treball de construcció i de sumar volum, el juliol i agost serien els específics, el setembre ja seria el de descàrrega per arribar...

Ja fa aproximadament un mes que arrossego lleugeres molèsties als genolls, dic lleugeres per dir alguna cosa no massa alarmant. Es tracta d’un dolor a la cassoleta, per la part de dalt i en ocasions a la zona interior del genoll, en aquest cas seria més pronunciat al genoll dret, justament les mateixes molèsties que abans dels 7 cims. La qüestió és que en calent no em fan un mal excessiu però en fred la cosa es complica i avui mateix no podia pràcticament ni donar una mobilitat normal als genolls, i la inflamació és força evident. Vaig cada setmana al fisioterapeuta, m’ho tracta cada setmana amb la màxima cura però el problema lluny de deixar de molestar-me sembla que cada vegada augmenta, penso que serà ja el moment de fer-me alguna prova i veure si tinc alguna cosa més. Això em passa a falta d’un mes i mig per la Ultra Trail CV2012 i val a dir que em preocupa i força l’evolució d’aquests dolors que no acabem de solucionar. Seguirem informant.    

Durant un dinar amb la colla d’amics, tota la canalla pertinent i tot xerrant amb el Jordi de Caldes sobre les ultres va aparèixer la proposta, jo li estava comentant al Jordi que tenia en ment de pujar al Cadí-Moixeró i fer una tanda d’entrenaments en alçada però el molt lladre em va proposar d’acompanyar-lo a fer la Cavalls del Vent en la modalitat non-stop!. Val a dir que la meva primera reacció va ser negativa, justament m’estava entrenant per aquest repte, com podia llençar-me tant aviat? Estava prou capacitat per acabar-ho? No em passaria de rosca? Un munt de preguntes m’assetjaven. Ell m’animava dient que aniríem a un ritme tranquil i que si no es podia no es podia, la qüestió era entrenar, ell per la Gore-Tex Transalpine Run i jo per la UT Cavalls del Vent. Qüestió...... que a mesura que anaven passant els minuts ja no deia un no rotund i la idea va començar a agafar forma dins el meu cap. Vaig començar a mirar les coses positives que em podia aportar l’experiència, primer...

Aquest mes ja hem passat de les 20.000 visites, a tots els que ho heu fet possible moltes gràcies per seguir llegint les aventures d'aquest ganàpia!! Salut i quilòmetres!!!

Com cada any s'acosta la competició de Psicobloc de La Bisbal Vertical, us deixo un enllaç per a tots aquells que vulgueu més info. INFO PSICOBLOC