Passa al contingut principal

Dades, el reflexe del dia a dia a exàmen


Seguim entrenant per als Cavalls del Vent, i aquí estic mirant algunes dades i fent una idea de com evoluciona tot plegat, que millor que seure un dia tranquil a casa i anar mirant-ho, tot i que sigui per un KO tècnic un pèl escatològic.


Sóc un freak de les dades, ho reconec, registro amb GPS cada un dels entrenaments que faig ja sigui de córrer o de bicicleta i els guardo amb el programa SportTracks. De tant en quant vaig fent una ullada als treballs que porto realitzats i em faig una idea de com estic treballant. A més, és molt curiós que a vegades tens la sensació de que estàs treballant menys que el més anterior i et diu justament el contrari, o no, que senzillament et recolza la teva teoria.




A lo que anava, vaig començar l’entrenament específic de la ultra distància el mes de juny. Per davant quatre mesos d’entrenament, el primer mes seria un treball de construcció i de sumar volum, el juliol i agost serien els específics, el setembre ja seria el de descàrrega per arribar al dia 29 on fire.

Doncs les dades que em surten fins ara son aquestes:

Juny
Quilòmetres recorreguts: 350km (250 trail running + 100 btt)
Volum d’hores d’entrenament: 45 hores
Metres de desnivell positius: 11.050,1
Metres de desnivell negatiu: 11.044,5

Juliol
Quilòmetres recorreguts: 402,20km (191,67 trail running + 210 btt)
Volum d’hores d’entrenament: 50 hores
Metres de desnivell positius: 9.943
Metres de desnivell negatiu: 9.892

Agost (fins a dia 21 d’agost)
Quilòmetres recorreguts: 177km (100 trail running + 77 btt)
Volum d’hores d’entrenament: 16hores
Metres de desnivell positius: 2.347
Metres de desnivell negatiu: 2.130

A tot això i fent una reflexió mirant les dades, m’he adonat compte de que el volum de quilòmetres de trail ha baixat progressivament i a anat augmentant el de bicicleta. Això per una banda és degut a que el mes de juny era d’acumulació de quilòmetres i el mes de juliol ja era un treball on els quilòmetres eren menys però augmentava el treball de qualitat. Però la realitat em penso que es diferent, com que els dolors de les articulacions no em deixen descansar el suficient, he augmentat sessions de bicicleta per descansar les articulacions i això és una evidència mirant el volum de quilòmetres d’una disciplina o l’altra.

A part, les dades d’agost son una mica justes encara per diferents motius, per una banda tenim la primera setmana que va ser setmana de recuperació de la CdV24h, la segona era festa major al meu poble i es fa difícil combinar entrenament i festa. I ara és la tercera, la que tenia de començar una altra vegada a entrenar una mica més intens.....però els genolls i una gastrointeritis m’acaba de deixar KO, per això he tingut temps de mirar les dades!!



Espero que no duri gaire això i em torni a posar les piles, d’aquí a una setmana i mitja tinc entrenaments per la zona de Carros de Foc i vull arribar en condicions.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer