Passa al contingut principal

Valoracions 7 Cims 2014

Aquest any poca cosa puc dir de la meva participació als 7 Cims, era la meva quarta edició i la que menys expectatives tenia donat que no arribava en una condició física molt òptima per millorar temps, o sigui que hi anava senzillament a passar-ho bé, però ni això em va deixar. Al quilòmetre 15 i degut a un mal gest vaig sentir un “crack” al trapezi, en qüestió de cinc minuts no podia quasi ni girar el coll sense sentir un dolor intens, vaig seguir una estona però ja no podia ni córrer, vaig provar a veure si un ibuprofeno em feia efecte però res de res, ja tenia clar que havia de plegar però no sense patir unes rampes als bessons suposo que a causa de carregar massa pes a la cama dreta i no sentir tant dolor a la cervical, vaja, que no era el dia.

Aquí encara era viu!


Abandonar mai es fàcil i he hagut de prendre aquesta decisió algunes vegades, a la Cavalls del Vent 2012 vaig plegar per aquella meteorologia adversa que tots ja sabem, a la VCUF 2013 vaig plegar per lesió al turmell, a la Trenkakames 2013 per estar ja avorrit de córrer i aquest 7 Cims 2014 per lesió cervical. Conclusions, doncs que ho venim a passar bé i quan no ho fem ja sigui per lesió o per avorriment més val plegar veles i cap a casa.



D’aquests 7 Cims he pogut gaudir això si de compartir cursa, tot i que no ens veiéssim més que a la sortida i l’arribada, amb el meu germà. Haver abandonat em va donar el plaer de veure’l arribar amb un crono de 7:30h, molt content per ell. Estar a la meta em va permetre també compartir l’arribada i els grans temps dels amics de La Bisbal, el Coromines, el Jaume, l’Oriol, Vicente, Borne i Sílvia. Resulta si més no curiós que quan vaig començar amb la llarga distància ara fa quatre anys em deien que estava sonat i mira ara. Vueltas da la vida eh nois?

Doncs res, que estic escrivint aquest article i encara em fa mal la cervical de la lesió, després d’una setmana de repòs ahir vaig tornar a córrer uns 45 minuts, les sensacions son bones però la lesió encara no esta curada i em convé fer una mica de repòs més.

El meu germà Víctor

Sergi Coromines 6:53h

Jose Manuel Borne 8:55h
Oriol Borredà 7:07h

Jaume Valls 6:58h

Silvia Neri 8:55h

Vicente Atanet 8:21h

 Enhorabona a tots! 


  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!