Passa al contingut principal

7 Cims a tocar ....... sense presió


Ja tenim aquí a tocar la marxa de resistència dels 7 Cims, només tres dies i tocarà fer 58 quilòmetres coronant 7 cims del Penedès. L’any passat vam gaudir d’una gran organització i d’uns paratges preciosos que tenim tocar de casa, vam completar amb un temps de 11h 27’, era la nostra primera llarga distància i ens ho vam prendre amb força calma. Aquest 2012 jo tenia posat al cap que el meu repte seria fer SUB9, després d’assolir l’any passat SUB10 a la RPR tenia clar que era un repte assolible. Però no arribo ni de bon tros com voldria arribar, porto arrossegant tres mesos de lesió al genoll i encara no m’han trobat ben bé el que tinc, a vegades tinc molèsties i d’altres no, és un tema delicat per poder evolucionar com un voldria. La qüestió és que no he pogut entrenar per fer SUB9 i per postres aquesta setmana tot s’ha complicat amb un refredat com una casa i una fàbrica de mocs imparable....vaja....que estic quasi per anar a l’asil més proper.

Als 7 Cims del 2011


Però no decaic, el diumenge estaré als 7 Cims i no em penso menjar més la bola....aniré per sensacions, si em trobo bé li donaré gas i sinó a caminar sense problemes. Aniré sense pressió i aconsegueixi el que aconsegueixi estaré content només pel fet d’haver passat un dia per els nostres cims, ah!!! i estrenant la nova samarreta groga de Correm per la terra.



Ens veiem per els nostres senders!!!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...