Passa al contingut principal

Valoracions per una pedalada millor

Aquest post es per veure una mica la vostra opinió personal sobre la Pedalada 2011 de La Bisbal del Penedès, ens complau i ens ajudaria molt que ens contestéssiu a algunes preguntes, només us prendrà un parell de minuts i a nosaltres ens anirà molt bé de cara al 2012, i de retruc a vosaltres també, ja que les millores us repercuteixen també. Contesteu com a comentari al bloc please....
Moltes gràcies per avançat bikers!!!!

 
1.       1. Que us ha semblat la Pedalada 2011
2.       2. El marcatge dels circuits era prou bo? (puntueu del 1 al 10)
3.       3. Considereu el circuit llarg massa dur?
4.       4. Avituallaments suficients?
5.       5. Avituallaments prou complerts? (puntueu del 1 al 10)
6.       6. Recollida de dorsals correcte? (puntueu del 1 al 10)
7.       7. Lliurament de trofeus entretinguts? (puntueu del 1 al 10)
8.       8. Com valoreu el circuit curt? (puntueu del 1 al 10)
9.       9. Zona d’aparcament correcte? (puntueu del 1 al 10)
10.  10.Alguna observació que vulgueu fer?

L'ànima de la cursa, el Jaume...sense ell no seria possible

Comentaris

  1. S´HA DE DONAR LES GRÀCIES AL SR.JAUME, ES UN CRACK, MOLTISSIMA FEINA QUE NO ES VEU.

    ResponElimina
  2. Va esser una de les milors pedalades que aquest any he fet, la valoració en tots els punts es molt bona i no sabria dir que es pot millorar.
    La veritat tot molt ben organitzat

    ResponElimina
  3. FALTARIA UNA MICA DE ORGANITZACIO AMB UN CAP I UNS SOTS CAPS PER DIRIGIR I ORGANITZAR LA FEINA EL JAUME NO HO POT FER TOT,QUE ES REPARTEIXI LA RESPONSABILITAT. UN PARTICIPANT

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó Stump, aquest punt el vam debatre amb el Jaume la setmana passada i en prenem bona nota, gràcies per la teva aportació.
    Carls Cabeza, ens alegra molt que t'agradés, sempre hi han coses a millorar, moltes d'elles no les veuen els corredors però des de dins si que es veuen, moltes gràcies per escriure!!!
    Anònim, sens dubte el Jaume és un crack i la feina que arriba a fer mai podrà ser valorada com s'escau.

    ResponElimina
  5. Muy bien, pero desde el punta de vista tecnico MUY COMPLICADO.

    ResponElimina
  6. Creo que demasiado exigente para buena parte de nosotros la subida de asfalto a los 3 ó 4 Kmts, el resto bastante bien.
    PD: me gustó mas la del 2009, con la interminable bajada.

    ResponElimina
  7. El Relliscall sin duda también fué una putada para mi, en ese punto se creó la selección natural de los masters y los normales como la gran mayoria. En el aspecto técnico estoy también deacuerdo, complicado.
    Por lo que se refiere a la bajada del 2009, este año también estaba prevista, pero uno de los compañeros que fué a marcar se equivocó y aún lo puso mas complicado si cabe, fué un error que por falta de tiempo ya fué irreparable. A veces las cosas no salen como uno quiere pero no se puede volver a repetir. Prometemos que en la próxima edición todos vuestros comentarios seran valorados y tenidos muy en cuenta.
    Saludos!

    ResponElimina
  8. jo penso que per la pedalada 2012 podriem visitar i recorrer el nostre vei municipi Albinyanenc tambe te una bona rampa de pujada a sant Antoni i es pot arribar fent un bucle fins a Bonastre.

    ResponElimina
  9. Totes aquestes propostes per suposat arriben al company i organitzador Jaume, les tenim en compte. Moltes gràcies Stump per participar i als demés també!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer