Passa al contingut principal

Albert Giné: 8a etapa Oix-Planoles 81km


Acaba la 8ena etapa i s’endinsa en el camí de la transpirenaica, fins al dia d’avui puc dir que havia vist a l’Albert una mica tocat anímicament, el fet de fer etapes completament sol i amb el patiment dels peus comporta moments de duresa molt importants. Però avui era dissabte i el cap de setmana ha donat peu a que el seu germà i un amic fessin tota l’etapa amb ell, això estic convençut de que ajuda i molt a recuperar l’ànim, i si a més, sumes que a l’arribar et trobes al teu pare i al teu fisio ja us podeu imaginar la injecció anímica que suposa això. Com sempre vaig seguint el dia a dia d’aquesta animalada de l’Albert, fins i tot avui, he sortit a córrer uns 10 quilòmetres sota un sol de justícia  i tota l’estona he estat pensant amb ell, en aquell mateix moment l’Albert també corria, potser s’ha convertit en una simbiosi a centenars de quilòmetres de distància, però jo només feia 10 quilòmetres i ell en feia 80, i jo demà descansaré i ell en farà uns quants més....res a comparar!!!
Com ja va essent habitual us deixo amb la seva crònica, recordeu que si voleu contribuir a fer més gran la seva gesta podeu donar menjar per als nens i nenes saharauis, menjar de llarga durada, al pavelló de Roquetes totes les tardes de 5 a 9 del vespre.

"Avui l'etapa ha sigut "fàcil" amb la companyia del meu germà i del Marc Balaña, els km anaven caent sense adonar-nos, un entrenament entre amics pensava.
Avui es pot dir que ha començat la muntanya de veritat, més de 5000 de desnivell acumulat amb 10h 25 min de tirada, tota seguida, ja que teníem ganes d'arribar pronte per recuperar el màxim per demà.
Ara venen tres etapes dures i necessito recuperar els peus físicament em trobo bé, els meus acompanyants ho poden verificar, ja,ja.
A l'arribar a Planoles, sorpresa! El meu fisio estava esperant-me amb la seva novia, la Tere, el meu pare i els dos acompanyants del dia, joder.... quin luxe! pensava que era algo i tot.
Mentre em feien un massatge els altres preparaven el dinar  (bueno si dinar se li diu a les 5 de la tarde) en fi que un goig veure tant de recolzament.
Per tot el que està fent la gent d'OBRINT TRAÇA li he dit al Marc que també voldria portar la seva "camiseta, ni que fos 40 km, estic molt agraït.
Demà al sortir a fer l'etapa pensaré que ja estic restant i això m'animarà molt, penso que només el peu pot impedir-me del meu somni, l'inflamació creix, però se conviure amb el dolor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer