Acaba la 8ena etapa i s’endinsa en el camí de la transpirenaica, fins al dia d’avui puc dir que havia vist a l’Albert una mica tocat anímicament, el fet de fer etapes completament sol i amb el patiment dels peus comporta moments de duresa molt importants. Però avui era dissabte i el cap de setmana ha donat peu a que el seu germà i un amic fessin tota l’etapa amb ell, això estic convençut de que ajuda i molt a recuperar l’ànim, i si a més, sumes que a l’arribar et trobes al teu pare i al teu fisio ja us podeu imaginar la injecció anímica que suposa això. Com sempre vaig seguint el dia a dia d’aquesta animalada de l’Albert, fins i tot avui, he sortit a córrer uns 10 quilòmetres sota un sol de justícia i tota l’estona he estat pensant amb ell, en aquell mateix moment l’Albert també corria, potser s’ha convertit en una simbiosi a centenars de quilòmetres de distància, però jo només feia 10 quilòmetres i ell en feia 80, i jo demà descansaré i ell en farà uns quants més....res a comparar!!!
Com ja va essent habitual us deixo amb la seva crònica, recordeu que si voleu contribuir a fer més gran la seva gesta podeu donar menjar per als nens i nenes saharauis, menjar de llarga durada, al pavelló de Roquetes totes les tardes de 5 a 9 del vespre.
"Avui l'etapa ha sigut "fàcil" amb la companyia del meu germà i del Marc Balaña, els km anaven caent sense adonar-nos, un entrenament entre amics pensava.
Avui es pot dir que ha començat la muntanya de veritat, més de 5000 de desnivell acumulat amb 10h 25 min de tirada, tota seguida, ja que teníem ganes d'arribar pronte per recuperar el màxim per demà.
Ara venen tres etapes dures i necessito recuperar els peus físicament em trobo bé, els meus acompanyants ho poden verificar, ja,ja.
A l'arribar a Planoles, sorpresa! El meu fisio estava esperant-me amb la seva novia, la Tere, el meu pare i els dos acompanyants del dia, joder.... quin luxe! pensava que era algo i tot.
Mentre em feien un massatge els altres preparaven el dinar (bueno si dinar se li diu a les 5 de la tarde) en fi que un goig veure tant de recolzament.
Per tot el que està fent la gent d'OBRINT TRAÇA li he dit al Marc que també voldria portar la seva "camiseta, ni que fos 40 km, estic molt agraït.
Demà al sortir a fer l'etapa pensaré que ja estic restant i això m'animarà molt, penso que només el peu pot impedir-me del meu somni, l'inflamació creix, però se conviure amb el dolor.
Avui es pot dir que ha començat la muntanya de veritat, més de 5000 de desnivell acumulat amb 10h 25 min de tirada, tota seguida, ja que teníem ganes d'arribar pronte per recuperar el màxim per demà.
Ara venen tres etapes dures i necessito recuperar els peus físicament em trobo bé, els meus acompanyants ho poden verificar, ja,ja.
A l'arribar a Planoles, sorpresa! El meu fisio estava esperant-me amb la seva novia, la Tere, el meu pare i els dos acompanyants del dia, joder.... quin luxe! pensava que era algo i tot.
Mentre em feien un massatge els altres preparaven el dinar (bueno si dinar se li diu a les 5 de la tarde) en fi que un goig veure tant de recolzament.
Per tot el que està fent la gent d'OBRINT TRAÇA li he dit al Marc que també voldria portar la seva "camiseta, ni que fos 40 km, estic molt agraït.
Demà al sortir a fer l'etapa pensaré que ja estic restant i això m'animarà molt, penso que només el peu pot impedir-me del meu somni, l'inflamació creix, però se conviure amb el dolor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada