Albert Giné: 5a etapa Vallgorguina-Sant Feliu de Guíxols

77 quilòmetres de res, només de pensar-ho m'agafen calfreds, aquesta ha estat la 5a etapa de la volta a Catalunya corrents de l'Albert, una duríssima etapa per la calor inhumana que ha fet i pel desnivell. Cada dia que passa estic més convençut de que ho aconseguirà. Des d'aquí us animo a entrar al seu blog i deixar-hi el vostre comentari, doneu-li força i moral, en una prova com aquesta sempre es benvingut un missatge de suport.

Com sempre us deixo la seva crònica de l'etapa:

Tocat! però......a SANT FELIU DE GUIXOLS.

Avui ha sigut un dia duríssim: 10h 20 min, molt de desnivell, 77 km i una calor inhumana.
Primer de tot, he d'agrair la companyia del Xavi (corrent tota l'etapa) i l'Heura i la Berta (fent també d'assistència).
De bon matí ens hem trobat al càmping que estàvem i hem anat al lloc que em va recollir Tere ahir. Trotant trotant hem arribat a Calella i allí hem avituallat bé. Després, dirigint-nos cap a Blanes ens hem trobat en un petit problema: el riu Tordera. Només teníem dos opcions: nadar un ratet o donar mitja volta i fer un bucle. Com no estic per a regalar km, m'ha fet falta temps per treure'm les sabatilles i començar a nedar (ja vos ensenyaré algunes fotos que ha fet el Xavi). Ha estat tota una experiència, ja que l'aigua ens cobria del tot.
Una vegada a Blanes, hem tornat avituallar, eren les 11.00 del matí i Lorenzo ja apretava i fort. Tere ens ha acompanyat 10 km i s'ha begut casi tot el bidó que jo portava, ha pogut entendre com em sento quan arribo a un lloc per avituallar. En només esta distància m'ha dit:" Això, xiquet, és inhumà"
A Tossa de Mar ja no es podia soportar més i a les 14.00 hem parat a menjar un bon menú (portàvem 56km). A les 15.30 hem tornat a arrancar i ja fins a Sant Feliu de Guíxols.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca

Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Llegeix més...

Explorant els limits

Cercar en aquest blog