Passa al contingut principal

Albert Giné: 10ena etapa Font Coll de Balma-Sant Joan de l'Erm 75Km

Travessar el Cadí-Moixeró, això em sona, i us puc assegurar que és màgic.... avui l'Albert hi ha passat, etapa d'alçada skyrunner i amb el peu cada vegada pitjor, aquest paio té una força mental acollonant per seguir endavant. En el seu bloc diu que s'ha acabat córrer i ara toca caminar, penso que ja sigui corrent o caminant té un mèrit espectacular. Us deixo amb la seva crònica d'avui, podeu llegir el seu bloc http://albertgine.blogspot.com/

"Una etapa fora del comú (vatros mateixos ho podreu comprovar quan descarregue les fotos) els paisatges impressionants, el Pedraforca (quan se m'ha quedat a baix m'ha fet gràcia, imagineus a l'altura que estava), poblets de 10 habitants, etc. Avui no he tingut companyia, cosa que he trobat a faltar, però s'ha adjuntat una altra vegada el meu soci: el sol.
Sabent el que se m'esperava, avui he sortit a les 5.30 direcció coll de Bena fins al Pas dels Casolans (2.554m). D'allí he baixat per la canal del Cristall, on els meus peus han dit prou del tot. En un 1,6km he baixat 1.000m de desnivell, vos podeu imaginar la pendent? Després he fet cap a una sèrie de pobles (Estana, Cava, Ansovell i Vilanova de Banat) que la mitja d'habitants deu ser 10, però que hi viuen encara és menos. La seva situació (vessant nord del Parc) els fa únics.
Després d'11h d'etapa he arribat a Cava i allí he vist la primera persona després d'hores. Primer em pensava que era la Mare de Déu, però no, era Tere i a l'aproximar-me a ella i abraçar-la m'he sentit una altra vegada viu, ja que després d'11h i aquell sol ho necessitava. Com ja em tenia preparat l'avituallament, he començat a menjar i mentre, em preguntava com havia pogut accedir fins allí amb la furgoneta, perquè ni els burros amb els carros volen pujar.
Direcció a la Seu d'Urgell han començat a empitjorar les coses degut al peu i quan quedaven 8km i portava 13.5h i més de 8.000m de desnivell, he decidit parar, la cosa pintava mal (ja sabeu per què...)
He decidit replantejar-me el recorregut, perquè els peus els porto al límit. Demà aniré direcció a Sort, a veure si a l'arribar tinc SORT amb els peus i puc continuar cap a baix."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer