Passa al contingut principal

Rutes Trail Running: Montmell corrent per la "Ruta de la Natura"

Aqui us presento una ruta molt bonica, aquest recorregut és en realitat un "itinerari per la natura", i el que hem de fer per completar el mateix és seguir els diferents senyals que hi ha al llarg del mateix. Aquests senyals no només indiquen el temps i la distància, sino que anirem trobant les descripcions de les diferents plantes i vegetacions de tota la serra. Així veurem la fotografia i descripció de cadascuna de les plantes i el seu corresponent nom en llatí. Cal dir que els senyals són posats on ja existia la planta i no a l'inrevés.
Cartell indicatiu didàctic
La vegetació és una vegetació de solana a tot el vessant que mira al mar, on el romaní, l'estepa blanca, el bruc d'hivern, l'argelaga, el coscoll, fanals, ginesta, margalló, llentiscle, matabou, farigola i pi blanc entre d'altres donaran pas a la zona obaga d'on hi destaquem l'heura, galzeram, boix, boix grèvol, marfull, cirerer d'arboç o l'arítjol.

Track
Inici: Àrea recreativa forestal del Montmell
Circular: Si
Distància: 7,7 quilòmetres
Desnivell acumulat: 961 metres
Positius: 486
Negatius: 475
Alçada mínima: 565 metres
Alçada màxima: 714 metres
Enllaç: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1445382



Perfil de la ruta

Sortim de l'àrea recreativa en direcció a l'Esglèsia de Sant Miquel, uns metres més amunt hi trobem una senyalització on s'indica la direcció a prendre per seguir la ruta de la natura que acabem d'iniciar. En aquest lloc ja podem observar els primers rètols descriptius. Més endavant ens trobarem amb una penya que serveix com a punt de referència d'aquest itinerari a la vegada que és un bon punt per fer un petit recés i donar un cop d'ull a la panoràmica que ens ofereix el lloc. Seguim pel camí on trobarem un replà de terra fosca, senyal inequívoca de que ens trobem en una antiga carbonera. Poc a poc arribrem a un tros cremat l'any 2006, anirem fent ziga-zaga fins trobar el camí que va de Coll d'Arca fins la Talaia, nosaltres seguirem per la dreta direcció Coll d'Arca per girar després a l'esquerra en un lloc també indicat i iniciar un camí de baixada fins trobar una pista. Aquí veurem un indicador que ens farà girar a l'esquerra iniciant una pujada fins trobar un nou senyal, en trobar-lo girarem a l'esquerra per un antic sender tot baixant suaument.

Camí planer i ombrívol
Arribem a un camí més ample on tornarem a girar a l'esquerra i continuarem fins trobar-ne un altre que també girarem a l'esquerra (com veieu es senzill, sempre cap a l'esquerra). Contiuem per aquest camí fins trobar la carretera asfaltada de Can Ferrer, tornem a girar a l'esquerra i anem de pet a Cal Magí Vidal. Agafem un camí a l'esquerra deixant a la nostra dreta Cal Magí Vidal. Abans de començar la tornada, aprofiteu per veure aquesta masia fortificada, enlairada sobre un dels torrents que aniràn al Gaià, ens trobem en un lloc on les aigües canvien de conca, si fins ara anaven a la riera de la Bisbal, ara aquestes van cap a la conca del Gaià.
Des d'aquí continueu pel camí que inicia una petita pujada que ens portarà a un indicador que ens senyalarà la direcció per pujar a la Talaia o bé anar a l'àrea forestal. Si algú vol desviar-se de la ruta pot pujar a la Talaia per aquest costat, és una de les experiències més maques que hi ha, senzillament la frondositat d'aquests boscos és impresionant i el contrast amb l'altra vessant és espectacular però seguint cap a l'àrea recreativa també passem per  dels boscos més frondosos de tot el Montmell fins arribar a l'àrea recreativa i donar per finalitzada l'excursió.
Aquesta ruta és curteta però de forts contrasts, una ruta per poder fer un matí fins i tot amb els més menuts, a més de gaudir de la natura també és una ruta educativa molt ineressant.

La penya de la Ruta de la Natura al fons

Cartell indicatiu

Comentaris

  1. aquesta ruta es fantastica ,tambe pots evitar la carretera de can ferrer i anar per l'antiga pedrera fins a can magi vidal ,un salut crak....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer