Passa al contingut principal

Albert Giné: 9ena etapa Planoles-Font Coll de Balma 70km

El peu segueix fent de les seves però l'Albert segueix endavant, cada dia més té més seguidors de la seva gesta, tots estem pendents d'ell i de la Tere (la seva dona i "assistant"). Avui l'Albert defineix l'etapa com a "L'etapón!!!!!", i es que s'endinsa en camins preciosos i paratges espectaculars, això motiva i molt. Queden 6 etapes per dir definitivament que ho ha aconseguit, però el que porta fet fins ara ja es suficientment espectacular i gran. Que res l'aturi!!!!

Com sempre la seva crònica en primera persona:
"Avui amb la companyia del meu germà hem fet una etapa xulíssima passant per les pistes de la Molina, les de la Masella i per fer-ho redó el coll de Pals. Increïbles paisatges i llocs molt bonics per córrer.
Hem acabat abans d'hora, ja que els meus peus han dit prou després de 10h 40 min, ens hem, quedat a 9 km del destí (Font coll de Balma) acabant a Bagà.
Al arribar m'he endut tots els mimos del món: dona, pare, germà, Carlos (fisio) i Míriam! com ho puc pagar tot això? Només ho puc pagar sortint demà, ja que ara mateix dubto i més si em miro el peu.
M'he replantejat la ruta, demà he d'arribar a La Seu d'Urgell, creuant part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. És igual que em coste 10h o 15 hores, corre, camine o "coixeje". Molta gent està implicada i jo no puc fallar, em fa ràbia perquè fisicament i muscularment vaig bé però hi ha coses que no puc controlar.
Ara vaig a dormir i demà a les 5 del matí déu dirà... si em cap el peu dins la sabatilla, avant!"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer