L'etapa d'avui tenia 82 quilòmetres de distància fins arribar a l'Escala, a partir d'aquí a la setena etapa deixarà el GR 92 per dirigir-se al GR1 en direcció als pirineus, unes etapes exigents per el desnivell que es trobarà. El que és important, però, és que ja li queda poc per arribar a l'equador. Com sempre, la calor és el gran enemic de l'Albert però són els peus el que més el preocupen en aquests moments. Endavant Albert!!!!
Com sempre aquí va la seva crònica, si voleu seguir-lo al seu bloc podeu fer-ho a http://albertgine.blogspot.com/
"Avui he de dir que quan ha sonat el despertador a les 5 del matí, no podia aixecar-me però sabent tot el camí que havia de fer m'he posat ràpidament les piles i he sortit un quart d'hora abans, és a dir, a les 5:45h de la matinada. A n'esta hora enfilava el camí cap a Platja d'Aro, però sabeu amb quina camiseta? doncs fàcil! amb la dels amics de Benissanet, que posa "QUIN CALVARI" que és el que estic passant.
Bueno millor deixar-mos de lamentacions que ningú m'ha manat posar-me a n'este ball.
L'etapa d'avui ha tornat a ser dura, el meu soci (el sol) de tota la volta m'ha tornat a sucarrar i les etapes es fan molt més dures del que ja són.
M'adono que tinc un bon motoret, xino xano vaig fent però els peus no volen saber-ne res del meu motor i necessiten antiflamatoris, gel i cuidados intensius,ja que els tinc malament.
Estic content perquè he arribat a la fi del GR 92 i ara toca canviar el sentit, direcció els pirineus. Sé el que tinc per davant, no tinc temor, sé que els peus són els únics que poden privar-me del meu somni, he de cuidar-los bé. Demà la nit arriba el meu germà que serà un suport per mi, passarà tot el cap de setmana."
Bueno millor deixar-mos de lamentacions que ningú m'ha manat posar-me a n'este ball.
L'etapa d'avui ha tornat a ser dura, el meu soci (el sol) de tota la volta m'ha tornat a sucarrar i les etapes es fan molt més dures del que ja són.
M'adono que tinc un bon motoret, xino xano vaig fent però els peus no volen saber-ne res del meu motor i necessiten antiflamatoris, gel i cuidados intensius,ja que els tinc malament.
Estic content perquè he arribat a la fi del GR 92 i ara toca canviar el sentit, direcció els pirineus. Sé el que tinc per davant, no tinc temor, sé que els peus són els únics que poden privar-me del meu somni, he de cuidar-los bé. Demà la nit arriba el meu germà que serà un suport per mi, passarà tot el cap de setmana."
Recordeu que tot aquesta aventura serveix per recaptar aliments per als nens saharauis, l'Albert pretén recollir el doble de quilos en menjar que de quilòmetres que farà, si voleu fer la vostra aportació ho podeu fer al Pavelló de Roquetes totes les tardes de 17h a 21h.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada