Ahir era la revetlla de Sant Joan i no vaig poder entrar al bloc per seguir explicant el gran repte de donar la volta a Catalunya corrents de l’Albert Giné. Avui us poso al dia de com està la situació i de l’excel·lent sacrifici del Xavi Giné, el germà de l’Albert que va agafar el relleu.
Ahir van arribar a Mollerussa, l’Albert va tenir moltes hores per pensar sobre la seva lesió i perquè es va produir, i va arribar a conclusions molt lògiques. Mentrestant el seu germà anava corrents i la Tere com sempre s’ocupava de l’assistència, ara amb l’ajuda de l’Albert per suposat.
Així ho explica al seu bloc:
Després de parlar-ho en gent experta i de confiança l'origen de tot creiem han sigut aquelles llagues dels primers dies que em feien xafar malament per no sentir tant dolor i que multiplicat pels km, etapes i la poca recuperació que els hi donava, han causat el desenllaç final.
Culpa? en aquest cas meva, sempre s'hagués pogut previndre, sóc jove i m'he de quedar en que de les coses negatives sempre si ha de traure totes les positives que en són moltes, vos ho juro!
El rebombori que s'ha creat es increïble, des d'aquí vull agrair-vos el suport esportiu/solidari que heu fet, s'han unit persones, clubs, i pobles per una bona causa i si tots vatros poguesseu vore les cares d'aquells nens/es quan rebràn el menjar recollit pensarieu, és per tant? Si només és un kg d'arròs! doncs per ells és fonamental, és menjar, aquella cosa que molts de natros tirem si no ens agrada, ells/es són persones com nosaltres nascudes en llocs desafortunats.
Gràcies, gràcies i mil gràcies per tot el vostre suport amb aquest repte, el repte de tots.
El meu germà avui ha fet l'etapa fins Mollerussa en algo menys de 7 hores, va sobrat! La meva dona l'ha fet també tota amb bici, que crack ella i jo al cotxe fent d'assistència i veient les estrelles cada cop que havia de canviar de marxa. Al final anava a 60 per la carretera amb 4ª per no canviar gaire i les pitades eren dignes d'escoltar, però en fi ....tot sigue per arribar.
Demà arribarem a Flix i d'allí surtirem dissabte a les 6 del matí (tot pel GR 99) per arribar a Roquetes sobre les 18:00-18:30 de la tarde. Allí conclourà una volta a Catalunya que espero marque per sempre un abans i un després, si més no amb la vessant solidària.
Gràcies a tothom.
Avui ja es troben a Terres de l’Ebre, les seves terres, han cobert l’etapa acompanyant al Xavi amb bicicleta, caminant i amb l’assistència bàsica i indispensable per a poder aconseguir el repte. Roquetes ja queda molt propera i l’emoció cada hora que passa és molt gran. Roquetes es vesteix de festa per rebre als seus herois i segur que serà una festassa.
Avui, ja més relaxat i tranquil, he disfrutat assistint al meu germà. Tot ha començat d'hora, eren les 5:20 del matí quan ha sonat el despertador i Tere no se'ns aixecava!!! Sense insistir-li li he dit que jo acompanyava al meu germà amb la bici i que li deixava les claus del cotxe a recepció i que anàvem direcció la Juneda.
Hem fet 21 km fins que ha arribat, llavors ha sigut ella la que ha acompanyat al meu germà 20 km més a peu i després 20 més amb bici per fer un total de 40 km. Els ultims 16 km els he fet jo amb la bici i així el meu germà ha fet tota l'etapa acompanyat de molt prop.
L'etapa d'avui s'ha fet molt dura per ell, ja que tant d'asfalt mata els peus i ens han sortit 75 km i algo més de 11 hores, una bona pallissa! Però amb l'esforç i el sacrifici que ha posat, al final ho ha aconseguit.
Ara ja només queda disfrutar de l'última etapa, tenim ganes d'arribar i de poder explicar tota aquesta aventura, una aventura molt positiva. Ens fa il·lusió que Roquetes i les Terres de l'Ebre s'haguen sentit arreu de Catalunya.
Hem fet d'un repte, una història bonica, d'aquelles que a la televisió no veiem i segur que n'hi han moltes. El repte està a punt d'acabar i tota la gent implicada s'ha de sentir satisfeta perquè la solidaritat i l'esport arribaràn al destí.
PD: Demà tant el meu germà com jo arribarem a Roquetes amb l'última samarreta que ens falta posar, la del nostre club: la UEC Tortosa.
Hem fet 21 km fins que ha arribat, llavors ha sigut ella la que ha acompanyat al meu germà 20 km més a peu i després 20 més amb bici per fer un total de 40 km. Els ultims 16 km els he fet jo amb la bici i així el meu germà ha fet tota l'etapa acompanyat de molt prop.
L'etapa d'avui s'ha fet molt dura per ell, ja que tant d'asfalt mata els peus i ens han sortit 75 km i algo més de 11 hores, una bona pallissa! Però amb l'esforç i el sacrifici que ha posat, al final ho ha aconseguit.
Ara ja només queda disfrutar de l'última etapa, tenim ganes d'arribar i de poder explicar tota aquesta aventura, una aventura molt positiva. Ens fa il·lusió que Roquetes i les Terres de l'Ebre s'haguen sentit arreu de Catalunya.
Hem fet d'un repte, una història bonica, d'aquelles que a la televisió no veiem i segur que n'hi han moltes. El repte està a punt d'acabar i tota la gent implicada s'ha de sentir satisfeta perquè la solidaritat i l'esport arribaràn al destí.
PD: Demà tant el meu germà com jo arribarem a Roquetes amb l'última samarreta que ens falta posar, la del nostre club: la UEC Tortosa.
Molta força nois que ja hi sou, entreu per la porta gran de Roquetes i de les ànimes de milers de seguidors , que de forma anònima però amb força i sentiment, us han estat seguint dia a dia. Demà tots estarem amb vosaltres!!!
Bloc de l'Albert Giné: http://albertgine.blogspot.com/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada