Passa al contingut principal

Rutes Trail Running: Corriols Mas de la Costa

El track surt de La Bisbal del Penedès a la Era de Batre i va cap al camí del cementiri, en un principi és asfalt fins que el quilòmetre 2 aproximadament ja tenim pista. El desnivell és molt suau però sempre va en positiu, només podrem fer una baixadeta per creuar el torrent. Sempre tenim que seguir recte fins que arribem a un molí de color groc, la pista ens obliga a anar a dreta o esquerra, nosaltres anirem cap a l’esquerra en direcció al Mas de la Costa, ja el veiem al davant nostre. Passem el Mas per la mateixa pista i ens endinsem al bosc, aquí hem de parar atenció a un corriol que parteix de la nostra esquerra, un cop l’agafem ens podrem divertir d’allò més, un corriol net i sense pedres que va pujant i baixant, amb revolts a dreta i esquerra i alguns pins que sortejar. Quan ens trobem una vinya anirem sempre recte, a la següent vinya anirem cap a la dreta vorejant la vinya fins retrobar el camí que ens durà directament al Mas de la Costa. A partir d’aquí si tornem tindrem quasi 10 quilòmetres, però si algú es vol entretenir una estona més pot repetir el corriol en sentit invers. La tornada serà molt suau en desnivell negatiu fins a la Bisbal.
Aquesta ruta va molt bé per rodar i fer pila, no exigeix res més que fer els quilòmetres que té ja que el desnivell ni es nota.
El recorregut també es apte per fer en BTT o en família.

Perfil de la ruta
 Enllaç ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1787602



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...