Passa al contingut principal

Cursa de Bítem, valoracions finals abans de la cursa

Ja estic en els dies de descans abans de la cursa de diumenge, degut a la poca disponibilitat horària no he pogut entrenar com m’hauria agradat però el poc que he fet ha estat de qualitat. Es moment de fer valoracions de com arribo a aquesta cursa i de com me l’he de plantejar, però abans reconèixer que el diumenge tindré un enemic mortal amb el qual m’hi porto força malament, el Sol i el calor. Normalment mai corro a ple sol i amb calor intensa, no m’agrada i a més em baixa el rendiment de forma important, sempre que puc ho faig a primera hora del matí o última del vespre. Però aquest dimarts vaig decidir anar a entrenar amb ple sol i als voltants de les 11 del matí, resultat negatiu, vaig començar molt bé però el calor m’aixafava de forma alarmant, tot i que m’hidratava de forma correcta vaig tenir un moment crític, la pell se’m va posar de gallina, vaig tenir la sensació de tenir fred i per uns moments semblava que s’enfosquia la vista, això és un símptoma evident de que el cop de calor està molt proper i em vaig espantar una mica, un cop de calor sol a la muntanya pot tenir conseqüències nefastes. El dia després vaig sortir amb el Jaume a fer la volta al Montmell, vam sortir a les 8:30 i ho vaig portar força millor al primer tram que és més ombrívol, però a la banda de solana el calor començava a sufocar-me de forma important, això si, sense arribar a l’extrem del dia anterior.
A tot això que veig un problema evident de cara al diumenge, la cursa és a Bítem (Tortosa) i les prediccions son de sol i temperatures altes, la cursa comença a les 8:30 però en una hora el calor pot ser sufocant i caldrà veure com el meu cos reacciona davant d’aquesta situació. Caldrà mullar-se de forma constant i hidratar molt, espero que no afecti al meu rendiment i pugui obtenir un bon temps per les meves possibilitats.
Pel que fa al plantejament d’una mitja respecte a una llarga distància, veig que és molt diferent, en una llarga em dono més marge a la dosificació i puc mantenir un ritme més rodador. De mitja no n’he fet mai però tinc la sensació de que el ritme haurà de ser més alt i constant, això ja em costa una mica més i si afegim el factor temperatura encara pot ser més difícil. Està clar que no em rendeixo abans d’hora, només valoro en veu alta els pros i contres d’aquesta cursa i faig públiques les meves inquietuds, el dilluns ja podré valorar les coses en base al resultat obtingut. Ja ho vaig dir en un article anterior, no vaig a Bítem amb un repte definit més que acabar la cursa i veure quines poden ser les meves possibilitats en una mitja distància, els metges que em porten el tema de l’asma induïda per l’esforç em diuen que el meu rendiment serà millor en llarga distància ja que puc començar de forma suau fins que se’m passen els efectes del problema i després rendir a un nivell més alt. En una de curta distància, on predomina l’explosivitat, tinc clar que no és el meu terreny, però una mitja encara no sé com puc rendir i per això m’hi llenço de cap, a valorar-ho per mi mateix. Si veig que em va bé els següents reptes ja tindran objectius de millora de temps, ara....temps al temps.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer