Albert Giné: 7a etapa L'Escala-Oix 80km

Els problemes als peus semblen posar a prova a l'Albert, un duríssim repe per si sol i amb els peus així encara sembla ser tot més tortuós. Però tot i això l'Albert a arribat a Oix i ara comença els grans desnivells, des d'aquí només poder admirar el seu valor i tenaçitat, cada matí pensar amb ell quan jo m'en vaig a dormir, és el moment que ell arrenca i esperar cada dia a la tarda la seva crònica.

"L'etapa a començat d'hora, avui per retallar temps al dia anterior m'he ficat amb marxa a les 5:42 de la matinada direcció Empuries per agafar el gr 1.
He començat l'etapa caminant 2 km ja que les cames no volien fer cas els missatges que li arribaven del cap, però al final qun els missatgen eren ja amenases elles soletes han agafat un ritmet portador (8 min el km) i pensar que quan Tere al principi corria a este ritme no la volia acompanyar.....en fi que la questio era no caminar cosa que no he aconseguit ja que avui casi totes les pujades les he fet caminant, mareee quin panorama s'espera.
A Besalú he dit prou després de 62 km, necesitava menjar! el poc que quedava per a la tarde amb la panxa plena, he de dir que les parades estes llargues hem fan molt mal ja que quan lo motoret para en gelat no hi ha qui l'arranque.
També he de dir que el meu "soci" avuim'ha donat tregua fins al km 50 i ho he agrait moltissim, corria i pensava: si sempre fos així seria menys complicat.
Per demà tinc una etapa durissima ja que el desnivell no afavoreix els meus peus que segueixen donant pel cul erò mb la companyia del meu germà i de Marc Balaña espero es faci més portador."

http://albertgine.blogspot.com/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca

Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Llegeix més...

Explorant els limits

Cercar en aquest blog