Passa al contingut principal

Rutes trail running, trekking i BTT

Us interessa descobrir noves rutes per la comarca del Baix Penedès i altres indrets de Catalunya?
Doncs feu click a la que us interessi.....


Comentaris

  1. Hem baixat algunes rutes per provar des de Masarbonès.
    Gràcies per compartir-ho!!

    ResponElimina
  2. Gràcies a vosaltres per seguir-se, compartir és un plaer, espero que us vagi bé el track....i sobretot gaudiu!!!! Qualsevol incidència o dubte feu-ho saber per a poder millorar el servei.

    ResponElimina
  3. Bon dia i bon estiu a tothom qui estigui conectat amb el Caste.
    Es temps d'estar a mig gas i gaudir dels amics i de la familia,les vacances son bones per anar al monte i trobar gent guay, en el meu cas puc dir que vaig gaudir una estona amb gent de Mequinensa, quina casualitat que eren coneguts del Caste, el bon rotllo del monte.
    Ho havia de dir, per altre banda aquest recull d'activitats crec que es una cosa que farà que la gent d'aquesta zona i d'altres pugui coneixer aquestos racons i gaudir-ne.
    Aviat serà l'hora de retrobar-nos i comencar a parlar de coses mes canyeres.
    SALUT i CANYA a tothom.
    D'un anònim, com sempre

    ResponElimina
  4. Ja ha tornat l'anònim de les vacances!!! je je je
    Ja parlarem company.....molts projectes per definir!!!

    ResponElimina
  5. Hola, sembla ser que a la tercera he pogut introduir un comentri sense ser un anònim. a veure si surt be.

    ResponElimina
  6. Be, vinga, un comentri que tinc que fer es que l'estiu es curt, les calors ja les tenim tot l'any i les vacances, en el nostre sistema laboral, son molt curtes.
    Es el que hi ha, de totes maneres les que tenim les disfrutem i desprès de la verema ja parlarem de com definir els projectes, i de pas, comencar a llustrar els crampons de cara a l'hivern.
    Salut i Força al Kanut

    ResponElimina
  7. Acabo de descobrir el teu blog a traves de l'entrevista al Albert Gine, bona feina i molt bon blog!!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies Rotterdam, comentaris com el teu m'ajuda a seguir endavant. Intento fer-lo com millor puc i el faig per a que la gent li agradi. Ja saps, aquí seràs sempre benvingut. Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca