Volta per La Vall de Bianya amb BTT

Aquest passat dissabte, els “calderins” ens tenien preparada una ruta per La Vall de Bianya amb BTT, teníem que batejar una maquina nova del Jordi i quina millor manera per fer-ho. Bé, la qüestió és que vam anar totes les famílies cap allà, els mascles ruta en BTT i les dones cuidant als nens (que no són pocs). Al tornar vam rebre una mica de la medecina femenina amb algun que altre punyal volant pels aires, je je.

Però al que anem, teníem ganes de fer alguna sortida que fos fora dels àmbits que ens movem habitualment i aquesta va ser una gran ocasió. La ruta escollida era una volta per la Vall de Bianya seguint la “Via Romana”, ens fem la foto de rigor tots equipats, com podeu veure n’hi ha dos que no llueixen equipació, son els “Team Leaders” del grup, els calderins Jordi i Joan, el fet de que no llueixin l’equipació oficial va comportar algun que altre comentari burlesc, ja va sent hora de donar-los l’equipació companys.

Sortim per fi una mica més tard del que seria desitjable però ben esmorzats, a la mitja hora d’anar pujant tenim el primer contratemps de la jornada, la cadena del Pep s’esbotza, aquest és un dels moments que més m’agrada, aquell on surten ingeniers i mecànics de sota les pedres, tots diuen la seva i ningú sap com pebrots es torna a ajuntar la cadena, com podeu veure a la foto la pinya de mecànics és força interessant. Després de molt batallar, i de riure de les eines de l’Alcalde David, algú descobreix per fi com procedir i després de 30 o 40 minuts podem prosseguir la marxa.

La Via Romana està molt bé, però fer-la amb bicicleta es força complicada per la quantitat de pedra, segur que beteteros maquines ho sol venten amb molta facilitat, però nosaltres que tenim el nivell que tenim ja és una altra cosa. Al capdavant com a RoadCaptain tenim al Joan Anglí amb el GPS que ens va indicant tota l’estona les variants i alternatives, podem seguir per la Via Romana posant peu a cada instant o anem per carretera cap al port de Copsacosta, decidim poder pedalar uns quants minuts seguits i remuntar el port, ens hi hem de posar bé perquè fins al quilòmetre 8 tenim tot pujada, 364 metres de desnivell positiu, pedal a pedal i anar fent fins a dalt.

Vista de la Via Romana

La maquina del Jordi Anglí

Aquesta foto no es nostra, però mola

Quan arribem a dalt del Capsacosta decidim anar per pista, ara tindrem alguns trams de baixada que algun sonat aprofita com si fos un nen petit per arriar cap avall a tota llet. A partir del quilòmetre 10 tornem a pujar una mica fins que arribem a un Mas, el propietari ens indica cap a on hem d’anar, ens comunica que la pujadeta es suau, no sé si ho deia partint-se la caixa per dins, la qüestió és que vam suar de valent, 159 metres positius amb 2,43 quilòmetres, tela!! Quan arribem a dalt ens prenem un respir, tot el que queda ja es de baixada i les dones comencen a fer pressió, ens queden uns 13 quilòmetres força tranquils per arribar.

El Joan Anglí amb el GPS

Quan abandonem la pista ens trobem un reguitzell de masos i cases molt maques, cal destacar-ne una de curiosa, per alguns ben integrada en l’entorn, per a mi un bluf però en estils i gustos no hi ha res escrit, us deixo la fotografia de la casa en qüestió.

L’arribada a Can Torrotes, el nostre quarter general es realitza amb algun que altre creuament de mirades femenines, no per els nostres cossos “imponents”, més aviat per un altra cosa. Ara toca fer una cerveseta per hidratar-se i un bon dinar, l’Alcalde ens prepara una carn a la brasa que entra a la perfecció!!! Salut!!!