Explorant els limits

Ha estat una preparació diferent, a anys llum del que seria una preparació ideal de cara a una cursa com Cavalls del Vent, 100 quilòmetres i 13.000 metres de desnivell acumulat no són en absolut una tonteria i requereixen d’una bona forma física. L’any passat vaig entrenar a consciència, seguint un pla d’entrenament i em sentia fort, de fet vaig fer el circuit sencer de Cavalls del Vent en 19 hores en plena fase de preparació, el dia de la cursa vaig haver d’abandonar per la situació que es va viure i que sobradament coneixeu. Però aquest any tot a estat molt diferent, vaig fer els 7 Cims al maig on em vaig lesionar amb trencament de fibres del Peroneo just per la zona del turmell que em va deixar aturat prop de tres setmanes, vaig acabar la cursa amb sub9 però em va comportar un agreujament de la lesió al córrer 15 quilòmetres lesionat. Tot seguit el juny vaig anar a fer la Volta Cerdanya Ultrafons de 214 quilòmetres, una inconsciència perquè venia de 3 setmanes inact

Feia molt de temps que no escrivia al bloc, no tenia ni el temps ni potser la motivació necessària per escriure. Intentaré en posar-me al dia en poquet, tinc alguns escrits pendents, per una banda l’ascens al cim del Atlas, el Toubkal, el meu primer 4000 metres. Per una altra tinc les impressions personals de l’entrenament per Cavalls del Vent 2013, una nova ascensió ja mítica com el Pedraforca, una jornada d’entrenament en alçada al Cadí o la meva participació a la Filirun del Vendrell, i és per aquest punt on començaré a posar-me al dia. Aquest passat dissabte participava a la primera cursa de muntanya Filirun, una semi nocturna de 17km. Ja havia dit en moltes ocasions que ja renunciava a córrer curses curtes, son modalitats que no m’agraden per un motiu, jo sóc un corredor de llargues distàncies i ritmes tranquils, no em sento a gust a ritmes massa elevats i molt menys la primera hora de cursa on el meu problema de l’asma induïda per l’esforç em limita molt a l’hora de córrer a