Sentir el teu cos al límit, una experiència difícil d’explicar i que la gent ho entengui, siguem realistes, la gent bàsicament es pensa que estàs sonat i potser tenen raó. Ja fa temps que el cuquet de l’ultra resistència em fa pessigolles a l’estomac, tot comença fent una activitat normal, marcant objectius interessants i d’altres de més ambiciosos i moltes hores d’entrenament en solitari sempre pensant en el futur més immediat. Poc a poc comences a fer balanç de fins a on podries arribar, on estaria el teu propi límit i si podries resistir-lo i la curiositat t’hi porta de pet. Podria dir que aquest any ha estat molt interessant pel que fa als reptes assolits, els meus dos pilars fonamentals eren dues grans travesses de muntanya, els Cavalls del Vent i la Carros de Foc, tots ells assolits amb uns resultats molt més que satisfactoris, tant a nivell personal de sensacions obtingudes, com a nivell físic i cardiovascular tot ben monitoritzat, però d’això ja en parlaré més endavant. La qüe