Explorant els limits

El passat diumenge dia 13 de gener vaig anar a la meva primer cursa d’orientació, em volia estrenar en aquesta diferent forma de córrer i prendre apùnts per la cursa que estem preparant a la Bisbal. Vaig animar al Jose Manuel Borne per a que s’estrenés això de les curses i m’acompanyés per treballar en equip. Vam gaudir d’allò més, quan un prenia la decisió incorrecte allà estava l’altre per corretgir-lo i formàvem un equip prou trempat! Val a dir que estàvem en clara inferioritat amb la resta de corredors, ells es coneixíen el terreny i nosaltres no, però no conèixer el terreny penso que fa que sigui més divertit, oi? Doncs res, que quan estàvem en cursa li vaig proposar al Borne que fes ell la crònica per al bloc, em feia il·lusió donar-li el meu espai per a que fós ell mateix qui expliqués com havia viscut aquells moments. Per aquest motiu,   jo no faré cap crònica, és per ell tota! Us deixo amb la crònica que m’ha enviat el Jose Manuel Borne.. PETIT RELAT DEL’ ENRIQUIMEN

De vegades les coses pocs planificades acaben sent les millors i el cas del Posets va ser un d’aquests.   Una simple trucada al Sergi i es produeix una connexió immediata per anar a muntanya, teníem mono tots dos i en menys de 16 hores ja teníem objectiu i ens posàvem en camí. Altres vegades la previsió per anar a fer un cim es de molts dies d’antelació, de mirar l’estat de la meteorologia de forma diària, comprovar com es troba el mantell nivós, com estaran les previsions d’allaus..etc. Però ara no era el moment de previsions, era moment d’atacar al segon gegant dels Pirineus, el Posets o Pic de Llardana que amb els seus 3375 metres d’alçada mira des de la seva talaia a tots els altres per damunt de l’ombro....bé, a tots no, l’Aneto el guanya per ben poc.   Com deia, després de les 16 hores de la trucada ja sortim en direcció a Ariste, sabem que ens tocarà fer sortida nocturna fins al refugi i sopar alguna cosa freda a dalt. Deixem el cotxe al pàrquing i comencem a camin