Explorant els limits

El passat diumenge dia 13 de gener vaig anar a la meva primer cursa d’orientació, em volia estrenar en aquesta diferent forma de córrer i prendre apùnts per la cursa que estem preparant a la Bisbal. Vaig animar al Jose Manuel Borne per a que s’estrenés això de les curses i m’acompanyés per treballar en equip. Vam gaudir d’allò més, quan un prenia la decisió incorrecte allà estava l’altre per corretgir-lo i formàvem un equip prou trempat! Val a dir que estàvem en clara inferioritat amb la resta de corredors, ells es coneixíen el terreny i nosaltres no, però no conèixer el terreny penso que fa que sigui més divertit, oi? Doncs res, que quan estàvem en cursa li vaig proposar al Borne que fes ell la crònica per al bloc, em feia il·lusió donar-li el meu espai per a que fós ell mateix qui expliqués com havia viscut aquells moments. Per aquest motiu,   jo no faré cap crònica, és per ell tota! Us deixo amb la crònica que m’ha enviat el Jose Manuel Borne.. PETIT RELAT DEL’ ENRIQU...

De vegades les coses pocs planificades acaben sent les millors i el cas del Posets va ser un d’aquests.   Una simple trucada al Sergi i es produeix una connexió immediata per anar a muntanya, teníem mono tots dos i en menys de 16 hores ja teníem objectiu i ens posàvem en camí. Altres vegades la previsió per anar a fer un cim es de molts dies d’antelació, de mirar l’estat de la meteorologia de forma diària, comprovar com es troba el mantell nivós, com estaran les previsions d’allaus..etc. Però ara no era el moment de previsions, era moment d’atacar al segon gegant dels Pirineus, el Posets o Pic de Llardana que amb els seus 3375 metres d’alçada mira des de la seva talaia a tots els altres per damunt de l’ombro....bé, a tots no, l’Aneto el guanya per ben poc.   Com deia, després de les 16 hores de la trucada ja sortim en direcció a Ariste, sabem que ens tocarà fer sortida nocturna fins al refugi i sopar alguna cosa freda a dalt. Deixem el cotxe al pàrquing i comence...

Cada dia que passa em sorprèn més el seguiment que té aquest humil bloc per tots vosaltres, la fidelitat de tots acaba essent una satisfacció molt gran per part meva. Mai hagués pogut imaginar que les històries i cabòries d’un esportista de pa sucat amb oli podés arribar un dia a les 25.000 visites al seu bloc. Però una cosa si que m’ha omplert enormement durant aquest temps, a més de la vostra fidelitat, també la gent que he arribat a conèixer mitjançant el bloc i que m’ha fet néixer noves amistats que perduraran per sempre.   Com ja he dit en altres ocasions, tot va néixer un dia en que vaig pensar que tot el que escrivia per a mi mateix ho podia penjar a la xarxa i altres ho podrien llegir. Era difícil pensar que les meves històries podessin interessar a ningú però el temps m’ha fet veure que estava equivocat, potser no interessen gaire però almenys les llegiu i repetiu, alguna cosa voldrà dir.   Res més, que Explorant els Límits està de celebració, per u...

El passat divendres 26 d’octubre vam realitzar un acte a la Discoteca Vips de Calafell Platja, l’acte era la cloenda de la campanya Dóna’m ales en favor d’Unicef en motiu de la meva participació a la Ultra Cavalls del Vent i organitzat per l’associació esportiva Jo, Esportista Solidari. Van assistir una quinzena de persones que van realitzar aportacions econòmiques per Unicef i a les que vam agrair la seva generositat de forma pública. Xavi Mitjans de SA, Jaume Valls i el "mendas"   Explicant als assistens l'experiència Vam tenir la visita del corredor de Roquetes Albert Giné, un corredor que també va realitzar una donació per la causa. L’Albert té un extens currículum esportiu de nivell superior però el vaig convidar per una causa més gran que els seus èxits esportius, per les seves actuacions solidàries que em van servir per motivar-me a fer-ne jo, podria dir sens dubte que és la persona que m’ha fet germinar la llavor de la solidaritat en la meva pers...

L’amic Albert Giné engega un nou repte esportiu per l’any 2013, fer el GR99 des de Fontibre fins a Riumar. El repte com sempre ve acompanyat d’un repte solidari, en aquest cas és per la Lliga contra el Càncer i per això posa a la venda unes agendes esportives solidàries, aquestes agendes serveixen per portar un control de totes les activitats esportives que feu, tant entrenaments com competicions i portar un control de totes les vostres evolucions.   El preu de l’agenda és de 10€ i després de pagar els costos tots els diners restants aniran a la Lliga contra el càncer.      Si esteu interessats podeu fer la vostra comanda directament a l'Albert al mail albertgine77@gmail.com o trucant al telèfon 691684182. Gràcies a tots per col·laborar http://albertgine.blogspot.com.es/  

Definitivament toca canvi de bambes per trail, les Asics Trabuco 14 m’han anat de conya i els he tret un rendiment excel·lent, han rodat més de 800 quilòmetres. Tenia decidit donar la jubilació a les Trabuco passada la Trenkakames del Baix Penedès, però han fet com el gos “Pancho”, un cop acabada la Trenka han marxat definitivament a les illes Caimàn, dit d’una altra manera, les he perdut!. Com ha estat, doncs tinc alguna lleugera idea, penso que les vaig posar al sostre del cotxe mentre carregava la resta de coses i senzillament vaig marxar amb elles a dalt i segurament es van llençar al buit en algun revolt...bye bye Trabuco!!! (Es que es de ser inútiles!!!!!)   Us estimaré sempre!!!     És una llàstima ja que quan jubilo alguna bamba per córrer l’aprofito per a l’ús diari i amb la comoditat de les Trabuco hauria anat com un “pepe”!.   Doncs res, que toca fer una inversió i comprar-ne unes altres, però aquí és on entra el dilema, segueixo apostan...

3,2,1….després de tres anys sense poder participar a la Trenkakames arribava l’any definitiu, el 2012. Tot comença el dia que abandono Cavalls del Vent, al tornar a casa tinc clar i gràcies a la comprensió de la meva dona que participaré a la Trenkakames del Baix Penedès. Però tot no son flors i violes, esta clar que el planning de preparació contemplava un setmana de descans abans de la Cavalls i que per tant la setmana prèvia a la Trenka no podria ser ben planificada, solsament un parell d’entrenaments suaus per estirar les cames i mirar d’arribar el millor possible, se que no serà del tot possible però em poden més les ganes que una altra cosa.   Arriba el dissabte i ve amb mi el Marc Palacios que s’estrena en la ultra distància, el pla és retenir-lo per a que dosifiqui una mica les forces, ell està molt fort en distàncies de 21k però els 82k de la Trenka son figues d’un altre paner. Estem a la línia de sortida amb moltes ganes, després d’un minut de silenci per la ...