Passa al contingut principal

Acte final de Dóna'm Ales


El passat divendres 26 d’octubre vam realitzar un acte a la Discoteca Vips de Calafell Platja, l’acte era la cloenda de la campanya Dóna’m ales en favor d’Unicef en motiu de la meva participació a la Ultra Cavalls del Vent i organitzat per l’associació esportiva Jo, Esportista Solidari. Van assistir una quinzena de persones que van realitzar aportacions econòmiques per Unicef i a les que vam agrair la seva generositat de forma pública.

Xavi Mitjans de SA, Jaume Valls i el "mendas"
 
Explicant als assistens l'experiència

Vam tenir la visita del corredor de Roquetes Albert Giné, un corredor que també va realitzar una donació per la causa. L’Albert té un extens currículum esportiu de nivell superior però el vaig convidar per una causa més gran que els seus èxits esportius, per les seves actuacions solidàries que em van servir per motivar-me a fer-ne jo, podria dir sens dubte que és la persona que m’ha fet germinar la llavor de la solidaritat en la meva persona i li he d’agrair profundament que m’acompanyés en aquest acte renunciant a coses seves personals que tenia aquell dia per fer-me costat. De l’Albert només puc dir coses bones, no el coneixia en persona però sóc un seguidor fidel del seu bloc http://albertgine.blogspot.com.es/, ja em semblava una excel·lent persona però després de poder compartir una estona sopant amb ell em confirmava les meves sospites, una gran persona en el tracte humà i que espero que es sentís bé amb la nostra companyia, ha estat un plaer Albert, aquí sempre seràs ben rebut.

Amb el Soci i l'Albert Giné
 
Fent un present a la persona que m'ha ajudat amb tot, Xavi Mitjans

I només ens quedava un pas, formalitzar amb Unicef el lliurament dels quasi 600 euros recaptats. Això es va produir ahir dilluns 6 de novembre vam anar el Jaume Valls, president de Jo, Esportista Solidari i jo mateix a les oficines d’Unicef a Tarragona. Ens vam reunir amb la Dolors Fontana i ens vam fer la fotografia oficial de la donació. Amb aquest senzill acte tanquem la campanya Dóna’m Ales amb la satisfacció de la feina ben feta, però obrirem noves campanyes i nous projectes....la solidaritat no pot parar!

 

Moltes gràcies a tots!!!

 

  

Comentaris

  1. Content i molt a gust, donar-te les gràcies per donar-me a coneixer un altre vessant de la gent que volta per aquestes muntanyes amb ganes i esperit solidari.
    Sempre al punt de fer alguna nova aventura, de moment caminant, ¿qui sap si algun dia corrent?
    SAMBARI.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer