Passa al contingut principal

Bye bye Trabuco....hi Wildcat!


Definitivament toca canvi de bambes per trail, les Asics Trabuco 14 m’han anat de conya i els he tret un rendiment excel·lent, han rodat més de 800 quilòmetres. Tenia decidit donar la jubilació a les Trabuco passada la Trenkakames del Baix Penedès, però han fet com el gos “Pancho”, un cop acabada la Trenka han marxat definitivament a les illes Caimàn, dit d’una altra manera, les he perdut!. Com ha estat, doncs tinc alguna lleugera idea, penso que les vaig posar al sostre del cotxe mentre carregava la resta de coses i senzillament vaig marxar amb elles a dalt i segurament es van llençar al buit en algun revolt...bye bye Trabuco!!! (Es que es de ser inútiles!!!!!)
 
Us estimaré sempre!!!
 

 És una llàstima ja que quan jubilo alguna bamba per córrer l’aprofito per a l’ús diari i amb la comoditat de les Trabuco hauria anat com un “pepe”!.

 

Doncs res, que toca fer una inversió i comprar-ne unes altres, però aquí és on entra el dilema, segueixo apostant per unes Trabuco? (cosa sensata) o m’obro una mica més de mires i provo alguna cosa nova?. Penso que faré una cosa i l’altra, per una banda em compraré unes Trabuco per garantia d’èxit i per l’altra apostaré per una nova marca, una que ha entrat amb força al mercat però que ja tenia molta tradició sobretot a Italia, la Sportiva.
 


 

He estat provant diferents models i marques a la botiga de BPSports, per cert una molt bona botiga a Vilafranca. I he prestat molta atenció, després de llegir molt sobre Sportiva, en els seus models Raptor i WildCat. Sembla que el model Wildcat, per tot el que he llegit, una bamba molt potent per a tirades llargues i terrenys tècnics, a més tenen un tac prominent i uns reforços laterals que eviten la torsió del turmell i donen una sensació d’estabilitat molt bona. Tenint en compte les constants polèmiques de la pronació i supinació, em refereixo  a que el fet de ser pronador o supinador en asfalt té una rellevància molt important, però en muntanya on el terreny és completament irregular aquest factor no té tanta incidència en la trepitjada. Jo destrossava les Trabuco tot i tenir control de pronació i portar plantilles correctores! Les Wildcat tenen una contundència a la part del taló i turmell que penso serà difícil trinxar-les per aquest punt i potser em frenen de forma natural l'excés de pronació.  

 

Un altre aspecte important és el meu pes, faig 1’87cm i 85kg de pes, sóc un tanc de combat per al que es refereix al pes. He entrat a diferents foros de la xarxa per veure que opinen altres corredors que la tenen o l’han provat. Faig especial atenció al tema de corredors pesats i tots li donen l’ok a la Wildcat, no tenen l’amortiguació GEL de les Asics però tenen un sistema d’absorció d’impacte brutal i pràcticament no noten l’efecte rebot en terrenys pronunciats. A més destaquen que al tenir el taló alt i robust et descarreguen de bessons en pujades intenses i llargues. És l’antítesi del minimalisme tant de moda avui en dia, però 85kg son molts quilos per anar jugant a córrer descalç.

 

A la prova que he fet a la botiga les Wildcat s’adapten al meu peu d’un forma meravellosa i penso que a la vida s’han d’anar provant coses noves, per tant tot sembla que em destina a aquest model.

 

Més endavant em compraré unes noves Trabuco i les tindré bàsicament per entrenar o com a recanvi de les Wildcat en segons quin tipus de terrenys hagi de córrer. Sempre he entrenat i competit amb les mateixes bambes i francament em duren molt poc ja que els poso massa quilòmetres en poc temps. Tenir dos parells m’allargaran la vida dels mateixos i podré escollir segons la cursa o ultra que tingui de fer.

 


Us deixo algun enllaç per a que pugueu llegir una mica més sobre aquestes Sportiva Wildcat
 
 
 
 
 
 
 

 

   

Comentaris

  1. Jo també tinc unes Trabuco, però la versió 13, i em van de fàbula! Ja aniràs comentant què tal aquesta nova adquisició de La Sportiva, que és una marca poc coneguda per aquests indrets.

    ResponElimina
  2. Doncs de moment Joan les Sportiva fins gener no les podré tenir, esta esgotat el meu número que és el 48!
    Ara tinc les Trabucco Gel Fuji, les noves, i van molt bé. Trabucco és compra segura!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!