Passa al contingut principal

Bye bye Trabuco....hi Wildcat!


Definitivament toca canvi de bambes per trail, les Asics Trabuco 14 m’han anat de conya i els he tret un rendiment excel·lent, han rodat més de 800 quilòmetres. Tenia decidit donar la jubilació a les Trabuco passada la Trenkakames del Baix Penedès, però han fet com el gos “Pancho”, un cop acabada la Trenka han marxat definitivament a les illes Caimàn, dit d’una altra manera, les he perdut!. Com ha estat, doncs tinc alguna lleugera idea, penso que les vaig posar al sostre del cotxe mentre carregava la resta de coses i senzillament vaig marxar amb elles a dalt i segurament es van llençar al buit en algun revolt...bye bye Trabuco!!! (Es que es de ser inútiles!!!!!)
 
Us estimaré sempre!!!
 

 És una llàstima ja que quan jubilo alguna bamba per córrer l’aprofito per a l’ús diari i amb la comoditat de les Trabuco hauria anat com un “pepe”!.

 

Doncs res, que toca fer una inversió i comprar-ne unes altres, però aquí és on entra el dilema, segueixo apostant per unes Trabuco? (cosa sensata) o m’obro una mica més de mires i provo alguna cosa nova?. Penso que faré una cosa i l’altra, per una banda em compraré unes Trabuco per garantia d’èxit i per l’altra apostaré per una nova marca, una que ha entrat amb força al mercat però que ja tenia molta tradició sobretot a Italia, la Sportiva.
 


 

He estat provant diferents models i marques a la botiga de BPSports, per cert una molt bona botiga a Vilafranca. I he prestat molta atenció, després de llegir molt sobre Sportiva, en els seus models Raptor i WildCat. Sembla que el model Wildcat, per tot el que he llegit, una bamba molt potent per a tirades llargues i terrenys tècnics, a més tenen un tac prominent i uns reforços laterals que eviten la torsió del turmell i donen una sensació d’estabilitat molt bona. Tenint en compte les constants polèmiques de la pronació i supinació, em refereixo  a que el fet de ser pronador o supinador en asfalt té una rellevància molt important, però en muntanya on el terreny és completament irregular aquest factor no té tanta incidència en la trepitjada. Jo destrossava les Trabuco tot i tenir control de pronació i portar plantilles correctores! Les Wildcat tenen una contundència a la part del taló i turmell que penso serà difícil trinxar-les per aquest punt i potser em frenen de forma natural l'excés de pronació.  

 

Un altre aspecte important és el meu pes, faig 1’87cm i 85kg de pes, sóc un tanc de combat per al que es refereix al pes. He entrat a diferents foros de la xarxa per veure que opinen altres corredors que la tenen o l’han provat. Faig especial atenció al tema de corredors pesats i tots li donen l’ok a la Wildcat, no tenen l’amortiguació GEL de les Asics però tenen un sistema d’absorció d’impacte brutal i pràcticament no noten l’efecte rebot en terrenys pronunciats. A més destaquen que al tenir el taló alt i robust et descarreguen de bessons en pujades intenses i llargues. És l’antítesi del minimalisme tant de moda avui en dia, però 85kg son molts quilos per anar jugant a córrer descalç.

 

A la prova que he fet a la botiga les Wildcat s’adapten al meu peu d’un forma meravellosa i penso que a la vida s’han d’anar provant coses noves, per tant tot sembla que em destina a aquest model.

 

Més endavant em compraré unes noves Trabuco i les tindré bàsicament per entrenar o com a recanvi de les Wildcat en segons quin tipus de terrenys hagi de córrer. Sempre he entrenat i competit amb les mateixes bambes i francament em duren molt poc ja que els poso massa quilòmetres en poc temps. Tenir dos parells m’allargaran la vida dels mateixos i podré escollir segons la cursa o ultra que tingui de fer.

 


Us deixo algun enllaç per a que pugueu llegir una mica més sobre aquestes Sportiva Wildcat
 
 
 
 
 
 
 

 

   

Comentaris

  1. Jo també tinc unes Trabuco, però la versió 13, i em van de fàbula! Ja aniràs comentant què tal aquesta nova adquisició de La Sportiva, que és una marca poc coneguda per aquests indrets.

    ResponElimina
  2. Doncs de moment Joan les Sportiva fins gener no les podré tenir, esta esgotat el meu número que és el 48!
    Ara tinc les Trabucco Gel Fuji, les noves, i van molt bé. Trabucco és compra segura!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer