Passa al contingut principal

Pujada al Montmell, entrenament finalitzat

Doncs be, ahir vaig fer l’entrenament que consistia en pujar i baixar al cim del Montmell i aconseguir fer-ho en 3 hores o menys, insensat de mi!!! M’esperaven ni més ni menys que 949 metres positius acumulats i 947 negatius acumulats, o sigui que 1896 metres acumulats en total en només 22 quilòmetres, i pretenia fer-los en menys de 3 hores. La qüestió és que vaig tardar 3 hores i 43 minuts en total, vaig estar aturat 55 minuts en total gaudint una bona estona del cim i de la comarca del Baix Penedès als meus peus, o sigui que el temps efectiu si que baixa de les 3 hores. En una hora i 45 minuts em plantava al cim del Montmell, i havia recorregut 11 quilòmetres en total, tots en constant ascens, la resta ja tot era de baixada però vaig acusar força l’esforç inicial de pujada i no vaig poder mantenir el ritme com a mi m’hauria agradat, a més les constants punxades que em produïen les fulles i punxes d’argilaga i altres plantes i pedretes vàries dins de les bambes em feien aturar cada dos per tres, si una cosa tinc molt clara és que em compraré les polaines, em resistia a fer-ho però si puc evitar aquestes constants interrupcions molt millor.
Pel que fa a l’aspecte muscular vaig notar força càrrega als bessons, feia temps que no notava els bessons tant carregats com ahir, cal tenir en compte l’important acumulat positiu de metres, però començo a pensar que la mitgeta compressiva potser s’ha donat de si una mica i no realitza la funció com seria d’esperar, després de la RPR valoraré si n’he d’adquirir unes de noves. Els Isquiotibials i quàdriceps també han patit força el desnivell, però la RPR té un desnivell inicial força important, sortirem de 120 metres d’alçada i per davant 16 quilòmetres de desnivell positiu fins els 980 metres d’alçada. Ara toca pensar com afrontar la RPR i establir una estratègia a seguir, com dosificar els esforços per arribar a aconseguir la Sub10 que pretenc.

Ara tocarà fer una suau sessió de recuperació i estiraments, a partir de dijous descans total i absolut fins el diumenge, el dia de la RPR.

En total he estat:
caminant 9,59 quilòmetres
trotant 10,44 quilòmetres
corrent 2,08 quilòmetres

Pel que fa a la FC:
promig de 154ppm (83% de la FCmax)
el més alt, 173ppm (93 de la FC max)
Perfil altimètric
Enllaç al track en GPX: http://www.megaupload.com/?d=ORED9NMU

Comentaris

  1. Nen! et reto a fer-ho en 2h 30....

    ResponElimina
  2. Poc a poc fins arribar allimit que t'has marcat.
    Bon camí portes i espero que continuis així company.
    Salut i força.

    ResponElimina
  3. Benvolgut anònim, accepto el repte si almenys t'identifiques cobard!!!! jejejejeje
    No Soci, no tinc marcat cap límit, vaig fent i quan puc estirar una mica més ho faig....on està el meu límit? el temps em posarà al seu lloc i ho sabré, de moment progressant. Gràcies per els teus missatges d'ànims...sempre presents!!!
    Saaaaaam!!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer