Explorant els limits

Novament el Vignemale es resisteix, és la tercera vegada que l’intentem assolir però un cúmul de factors ens ha impedit gaudir del seu cim. Les dues primeres vegades no van ser ni solament intents, es van quedar en planificacions canviades a última hora per condicions meteorològiques una i l’altra per risc d’allaus de 4 sobre 5. Aquest passat cap de setmana semblava que el destí havia de canviar, risc d’allaus 1 i un potent anticicló que feien les millors condicions per atacar-lo. És la vegada que més proper l’he tingut, davant dels meus ulls, tant proper i tan inaccessible, dir-li fins aviat era la millor decisió tenint en compte les circumstàncies.  La crònica: El plantejament és immillorable, sortim el divendres al matí en direcció al refugi de Sant Nicolás de Bujaruelo on deixem el cotxe. El nostre destí és la cabana de Cerbillona o de Lavaza segons on es miri, una petita cabana amb un jardí de luxe. L’aproximació a la cabana té quasi 9 quilòmetres i anem carre...

Aquest any poca cosa puc dir de la meva participació als 7 Cims, era la meva quarta edició i la que menys expectatives tenia donat que no arribava en una condició física molt òptima per millorar temps, o sigui que hi anava senzillament a passar-ho bé, però ni això em va deixar. Al quilòmetre 15 i degut a un mal gest vaig sentir un “crack” al trapezi, en qüestió de cinc minuts no podia quasi ni girar el coll sense sentir un dolor intens, vaig seguir una estona però ja no podia ni córrer, vaig provar a veure si un ibuprofeno em feia efecte però res de res, ja tenia clar que havia de plegar però no sense patir unes rampes als bessons suposo que a causa de carregar massa pes a la cama dreta i no sentir tant dolor a la cervical, vaja, que no era el dia. Aquí encara era viu! Abandonar mai es fàcil i he hagut de prendre aquesta decisió algunes vegades, a la Cavalls del Vent 2012 vaig plegar per aquella meteorologia adversa que tots ja sabem, a la VCUF 2013 vaig plegar per lesió a...

Mai havia hagut d’abandonar una prova dels 7 Cims en les meves quatre participacions, aquest 2014 ha estat la primera vegada i d’aquesta experiència puc treure’n alguna conclusió pròpia que m’agradaria compartir per donar un punt de vista constructiu per l’organització. Primer de tot m’agradaria comentar com ja he fet altres vegades que l’organització dels 7 Cims, el Centre Excursionista del Penedès per a mi és de 10 per no poder posar-li més, tant els organitzadors com voluntaris cada any es desviuen per oferir una gran marxa a tots els corredors i es d’agrair tal com mana. Una vegada comentat això us explico el que he pogut experimentar en primera persona. A l’alçada del Montmell vaig patir una lesió cervical important al moment d’efectuar un salt que em va forçar a un mal gest, tot seguit vaig començar a carregar la cama dreta en excés ja que cada vegada que l’esquerra impactava al terra em produïa un dolor important a la zona cervical, senzillament cada vegada tenia el c...

Un bon dia comença una història personal aplicable de ben segur a moltíssims de vosaltres, vaig decidir córrer per la muntanya. El meu passat en atletisme es senzillament nul, i de fet sempre havia pensat que córrer era de covards, alguna vegada ho havia provat i el resultat era senzillament lamentable, corria vint minuts i arribava a casa perdent oli per tot arreu. Vaig començar a córrer no per moda, de fet encara no era moda això de córrer tot i que començava a llavors, el motiu que em va portar a córrer va ser que les meves sortides en bicicleta de muntanya eren massa llargues i no tenia temps per estar amb el meu fill acabat de néixer i la meva dona, vaig pensar que si corria com a molt en una hora ho tindria enllestit en comptes de les 4 hores que tenia d’invertir amb la bicicleta. Aquests van ser els meus començaments, en poc vaig començar a avançar en el tema de córrer tot i que no podia anar ràpid perquè senzillament m’ofegava, amb això que un bon dia vaig decidir apunta...