Explorant els limits

Sento haver tardat tant a escriure aquesta crònica però les obligacions i la falta de temps que comporten ho havia impedit fins ara, aquí us deixo doncs la crònica de la Trenkakames 2013. Quan em van dir de participar a la Trenkakames tenia pensat no anar-hi, només feia quinze dies de l’espectacular esforç físic que vaig fer a la Ultra Cavalls del Vent i el més aconsellable era veure la cursa des de fora. Però veure la cursa de la nostra comarca des de fora es feia una mica difícil i al final em vaig animar. La meva intenció inicial era fer fins a Aiguaviva i depenent de com em passés factura la UCV decidir si continuar. Doncs efectivament vaig acabar plegant al quilòmetre 53, o sigui a l’avituallament d’Aiguaviva. Una decisió penso que encertada i meditada des del trajecte de Selma fins a Aiguaviva, vaig perdre les ganes de córrer, no em venia de gust posar-me el frontal i emprendre els trenta i pico quilòmetres finals. Físicament em trobava bé, no tenia molèsties gaire impor...

El proper divendres 8 de novembre comença una nova aventura, recórrer els 120 quilòmetres que separen Tarragona de Mequinensa seguint el traçat de l’antiga via romana seguint el GR 65-5, una variant poc realitzada del Camí de Sant Jaume i que segons la tradició va utilitzar l’apòstol en direcció contrària predicant fins arribar al port de Tarragona, l’enclavament marítim més important de l’època. Perquè faig aquest camí, per un motiu molt personal ja que el camí va fins a Santiago de Compostela però passa per el poble on estan totes les meves arrels, el poble del qual em sento més identificat tot i la distància que un bon dia es va imposar. Quan parlo de Mequinensa sempre ho faig amb el cor i em recorre un pessigolleig especial, no he viscut ni me criat a la Mequinensa, però sempre sento que una part de mi pertany a aquest meravellós poble, el Poble! El destí de la ruta, Mequinensa He decidit fer el camí d’una sola tirada, o sigui, fer els 120 quilòmetres sense par...

Lluita, coratge, esforç , patiment i finisher 2013  Aquestes son les paraules que defineixen la meva Ultra Cavalls del Vent 2013, després de la retirada de l’any passat venia aquest any amb moltes ganes però molt just de forma després de les lesions, però hi anava amb un convenciment personal, aquest any creuaria l’arribada a Bagà i ho he aconseguit!. Anem a pams, el circuit clàssic el tenia fet amb 19 hores però aquest any es presentava amb una modificació, serien 100 quilòmetres i 13.200 metres de desnivell, tot un repte. Primer de tot cal dir que no tenia ni idea de quin plantejament d’hores hauria d’invertir i més tenint en compte que arribava just de forma, per tant em vaig fer un plantejament inicial de 23 hores a veure com aniria la cosa. La foto obligada, ready to go   Dorsal a punt La sortida, un moment per viure'l Son les 6:50 a Bagà, estem el Marc i jo dins la Porxada amb els nervis i les emocions a flor de pell, un miler de corre...

Ha estat una preparació diferent, a anys llum del que seria una preparació ideal de cara a una cursa com Cavalls del Vent, 100 quilòmetres i 13.000 metres de desnivell acumulat no són en absolut una tonteria i requereixen d’una bona forma física. L’any passat vaig entrenar a consciència, seguint un pla d’entrenament i em sentia fort, de fet vaig fer el circuit sencer de Cavalls del Vent en 19 hores en plena fase de preparació, el dia de la cursa vaig haver d’abandonar per la situació que es va viure i que sobradament coneixeu. Però aquest any tot a estat molt diferent, vaig fer els 7 Cims al maig on em vaig lesionar amb trencament de fibres del Peroneo just per la zona del turmell que em va deixar aturat prop de tres setmanes, vaig acabar la cursa amb sub9 però em va comportar un agreujament de la lesió al córrer 15 quilòmetres lesionat. Tot seguit el juny vaig anar a fer la Volta Cerdanya Ultrafons de 214 quilòmetres, una inconsciència perquè venia de 3 setmanes inact...

Feia molt de temps que no escrivia al bloc, no tenia ni el temps ni potser la motivació necessària per escriure. Intentaré en posar-me al dia en poquet, tinc alguns escrits pendents, per una banda l’ascens al cim del Atlas, el Toubkal, el meu primer 4000 metres. Per una altra tinc les impressions personals de l’entrenament per Cavalls del Vent 2013, una nova ascensió ja mítica com el Pedraforca, una jornada d’entrenament en alçada al Cadí o la meva participació a la Filirun del Vendrell, i és per aquest punt on començaré a posar-me al dia. Aquest passat dissabte participava a la primera cursa de muntanya Filirun, una semi nocturna de 17km. Ja havia dit en moltes ocasions que ja renunciava a córrer curses curtes, son modalitats que no m’agraden per un motiu, jo sóc un corredor de llargues distàncies i ritmes tranquils, no em sento a gust a ritmes massa elevats i molt menys la primera hora de cursa on el meu problema de l’asma induïda per l’esforç em limita molt a l’hora de córrer a...

Aquí teniu un article prou interessant per assolir amb èxit els vostres entrenaments de sèries. Pareu especial atenció als índex de recuperacions. Cómo recuperar entre series

Apuntar-me a la bogeria de fer 214km non-stop no deixa de ser una més al meu palmarès de despropòsits, però el 7 de juny ja estava a la sortida de la prova reina de la  VCUF a Puigcerdà. Després dels 7 Cims 2013 vaig tenir que recuperar d’una lesió produïda en aquesta cursa, un trencament fibril·lar del peroneo a la zona del turmell i per rematar-ho una fascitis plantar que em deixaven KO a un mes de la VCUF. Tots els estaments mèdics ja em deien que em treies del cap la VCUF però jo pensava que podria arribar-hi, quanta fantasia! De fet tot semblava que anava pel bon camí però les meves sensacions no anaven el la mateixa direcció, arribava a la VCUF sense estar al 100% de la lesió i tampoc físicament, a més cal tenir en compte que l’últim mes abans de la prova m’havia pogut entrenar només tres dies i amb molèsties, el mes sensat era doncs renunciar però no ho vaig fer. Després de parlar-ho molt amb el Fernando, el meu fisio, van quedar establertes les ordres de form...