Valoracions de la Filirun 2013

Feia molt de temps que no escrivia al bloc, no tenia ni el temps ni potser la motivació necessària per escriure. Intentaré en posar-me al dia en poquet, tinc alguns escrits pendents, per una banda l’ascens al cim del Atlas, el Toubkal, el meu primer 4000 metres. Per una altra tinc les impressions personals de l’entrenament per Cavalls del Vent 2013, una nova ascensió ja mítica com el Pedraforca, una jornada d’entrenament en alçada al Cadí o la meva participació a la Filirun del Vendrell, i és per aquest punt on començaré a posar-me al dia.

Aquest passat dissabte participava a la primera cursa de muntanya Filirun, una semi nocturna de 17km. Ja havia dit en moltes ocasions que ja renunciava a córrer curses curtes, son modalitats que no m’agraden per un motiu, jo sóc un corredor de llargues distàncies i ritmes tranquils, no em sento a gust a ritmes massa elevats i molt menys la primera hora de cursa on el meu problema de l’asma induïda per l’esforç em limita molt a l’hora de córrer a velocitats altes. Doncs a la Filirun vaig trencar amb això i el dissabte era a la sortida d’aquesta cursa, dues coses em van portar a participar-hi, una perquè era la primera cursa d’aquestes característiques al Vendrell i l’altra perquè volia fer un entrenament diferent de córrer sempre per els mateixos llocs i sol. A més, el meu germà també correria i em feia especial il·lusió compartir-ho amb ell.

Moment de la sortida

Però la realitat s’imposaria en breu, a la sortida la gent ja va sortir a un ritme excessiu, una mitja de 4:30 i en alguns moments a 3:40, evidentment un ritme massa heavy per a mi i sense afluixar ni un moment. Ja tenia clar que aquest ritme em passaria factura però augmentar el ritme també m’aniria bé tenint en compte que sempre mantinc ritmes molt suaus. Però al quilòmetre 5 ja estava absolutament fos, no era una cursa per a mi en absolut i vaig tenir que posar-me a caminar per recuperar-me una mica de la sotragada. A partir d’aquest moment la cursa deixava de ser-ho per a mi i senzillament aniria a fer un entreno més als meus ritmes però em costava molt recuperar-me, el meu germà m’esperava però el vaig enganyar dient que em retiraria al següent control i que continués, no volia retenir-lo al meu costat. D’aquesta manera vaig començar a recuperar-me i tornar a córrer, això si, als meus ritmes de llarga distància completant el recorregut en 2:06h. El que si que em sap greu és que la meva família es pensava que m'hauria retirat i per tant els vaig sorprendre a la línia d'arribada, no vaig poder agafar a l'Arnau que m'estava esperant perquè no el vaig veure fins que ja havia creuat.

El meu germà Victor arribant amb la seva filla Sara i el meu Arnau

Un cop passat vaig les meves valoracions, ara si, de forma definitiva abandono curses de curta distància, només faré ultra distàncies que és on em trobo molt més còmode. Les valoracions respecte a la cursa son molt bones, un traçat molt bonic i una organització que hi ha posat l’empeny per que tot sortís rodó tot i la pluja, només cal felicitar-los per la feina realitzada.

Ara toca tornar al Cadí-Moixeró a entrenar una tirada llarga en alçada que serà el proper dissabte.