Valoracions pre-Cavalls del Vent 2013

Ha estat una preparació diferent, a anys llum del que seria una preparació ideal de cara a una cursa com Cavalls del Vent, 100 quilòmetres i 13.000 metres de desnivell acumulat no són en absolut una tonteria i requereixen d’una bona forma física.

L’any passat vaig entrenar a consciència, seguint un pla d’entrenament i em sentia fort, de fet vaig fer el circuit sencer de Cavalls del Vent en 19 hores en plena fase de preparació, el dia de la cursa vaig haver d’abandonar per la situació que es va viure i que sobradament coneixeu. Però aquest any tot a estat molt diferent, vaig fer els 7 Cims al maig on em vaig lesionar amb trencament de fibres del Peroneo just per la zona del turmell que em va deixar aturat prop de tres setmanes, vaig acabar la cursa amb sub9 però em va comportar un agreujament de la lesió al córrer 15 quilòmetres lesionat. Tot seguit el juny vaig anar a fer la Volta Cerdanya Ultrafons de 214 quilòmetres, una inconsciència perquè venia de 3 setmanes inactiu i sense estar recuperat del tot, les ordres mèdiques eren clares, el menor símptoma deixar-ho córrer i efectivament va succeir quan portava 63 quilòmetres, la recaiguda de la mateixa lesió em deixava definitivament KO, tenint que fer una visita obligada al centre Ergodinàmica de Barcelona per fer-me unes plantilles potents. Aquestes plantilles són molt diferents a les que ja m’havia fet anteriorment, aquí la plantilla no s’adapta al peu sinó que el peu ha de fer-ho amb la plantilla, cosa que comporta un procés d’adaptació d’almenys un mes fins poder tornar a córrer amb “relativa normalitat”. El procés d’adaptació va ser bo però vaig poder començar a entrenar amb normalitat fins l’agost.

Com ja podeu suposar el temps de preparació és molt curt i més tenint en compte que en el global he estat dos mesos pràcticament aturat. Podem dir que la tirada més llarga que he pogut fer sense problemes ha estat de 25 quilòmetres. Però aquest cap de setmana aniré a fer una tirada llarga on intentaré almenys fer-ne 40km.

Tot això em porta a una conclusió, aquest any aniré a Cavalls sense cap pressió afegida, aniré a gaudir-ho al màxim sense obsessionar-me amb el temps ni res per l’estil amb la confiança de que les meves cames ja han fet tirades molt llargues abans de tot els problemes amb la lesió i que tindran memòria per tirar-me endavant. Ganes no me’n falten i il·lusió tampoc, només espero que tot el esforç i tots els moments dolents d’aquests últims mesos es transformin en una victòria a Cavalls del Vent i poder baixar les escales de Bagà per sentir una altra vegada l’emoció de la dura batalla d’una ultra, a més, estimo amb bogeria aquesta travessa i els seus racons.....Soci ja pots començar a preparar els “bàrtuls” que tornem a donar guerra!!!

Tornaré a la Porxada a reviure moments intensos. A la foto amb l'Eric de www.enfilantelcami.com el passat 2012