Explorant els limits

Últimes instruccions abans de començar, nosaltres els primers en pasar pel xip I el xip que no acaba de funcionar Aquí encara estaba bé..... Tot sortint cap a la muntanya Una dura baixada Si us fixeu veureu diminuts corredors pel camí Ahmed Elqayed, el guanyador amb un temps espectacular Ahmed al podi demanat disculpes, un gest que l'honora

L'Albert al capdavant amb la bicicleta i la gent que els va anar a rebre Més val tard que mai, el passat dissabte els companys de la UEC Tortosa, Albert Giné, el seu germà Xavi i la Tere arribàven a Roquetes desrpés de molts dies de córrer, després de donar la volta a Catalunya, després de emocionar-nos cada dia amb les seves cròniques i que des d'aquest humil bloc he anat seguint. No he pogut fer aquest últim article fins al dia d'avui, ahir va tocar anar a la Cursa de La Marcenca i vaig tornar tard i cansat, ho sento per aquells que esperàven la crònica, de totes maneres sempre heu tingut l'enllaç al bloc de l'Albert on heu pogut seguir també la seva aventura. Sobren les paraules i no cal dir que seguirem d'aprop a aquest animal del trail, a veure que ens depara en un futur no molt llunyà, ara però, toca recuperar-se de la lesió. Com sempre us deixo la seva crònica, les meves paraules sempre es quedarien curtes: Això s'ha acabat però durarà per sempre...

He decidit titular així aquest article per posar-li una mica d’humor al tema central, el meu primer abandonament en una cursa de muntanya. Era la meva primera mitja de muntanya, i era la primera cursa que muntava el recent creat Club Esportiu de Montaspre de Bítem, tots ens estrenàvem i era la nostra prova de foc, cadascú en el seu àmbit. Començaré per fer una valoració de la cursa, tot i la meva poca experiència en curses de muntanya he de felicitar a l’organització, en primer lloc per l’esforç que hi ha posat i que és digne d’admirar, en segon lloc per la bona predisposició al somriure i als bons detalls que han tingut amb aquest humil corredor tortuga. Ara, també hi ha algunes coses que polir, com totes les coses d’aquesta vida, penso (i no en sóc l’únic, fins i tot en alguns avituallaments en feien especial menció) que les 8:30h es massa tard per sortir, i més tenint en compte l’onada de calor que ens ha envaït i també penso que els avituallaments eren el just i necessari, però que...

Aqui teniu l'enllaç al circuit de curses de les Terres de l'Ebre http://www.circuitebre.cat/calendari.php

Ahir era la revetlla de Sant Joan i no vaig poder entrar al bloc per seguir explicant el gran repte de donar la volta a Catalunya corrents de l’Albert Giné. Avui us poso al dia de com està la situació i de l’excel·lent sacrifici del Xavi Giné, el germà de l’Albert que va agafar el relleu. Ahir van arribar a Mollerussa, l’Albert va tenir moltes hores per pensar sobre la seva lesió i perquè es va produir, i va arribar a conclusions molt lògiques. Mentrestant el seu germà anava corrents i la Tere com sempre s’ocupava de l’assistència, ara amb l’ajuda de l’Albert per suposat. Així ho explica al seu bloc: Avui ha sigut un dia extrany per mi, molt extrany, el meu cap ha meditat molt per tot el que ha passat i la veritat treient totes les conclusions estic més tranquil, però a l'hora més emprenyat, ja que hagués pogut evitar el que ha passat. Després de parlar-ho en gent experta i de confiança l'origen de tot creiem han sigut aquelles llagues dels primers dies que em feien xa...

Ja estic en els dies de descans abans de la cursa de diumenge, degut a la poca disponibilitat horària no he pogut entrenar com m’hauria agradat però el poc que he fet ha estat de qualitat. Es moment de fer valoracions de com arribo a aquesta cursa i de com me l’he de plantejar, però abans reconèixer que el diumenge tindré un enemic mortal amb el qual m’hi porto força malament, el Sol i el calor. Normalment mai corro a ple sol i amb calor intensa, no m’agrada i a més em baixa el rendiment de forma important, sempre que puc ho faig a primera hora del matí o última del vespre. Però aquest dimarts vaig decidir anar a entrenar amb ple sol i als voltants de les 11 del matí, resultat negatiu, vaig començar molt bé però el calor m’aixafava de forma alarmant, tot i que m’hidratava de forma correcta vaig tenir un moment crític, la pell se’m va posar de gallina, vaig tenir la sensació de tenir fred i per uns moments semblava que s’enfosquia la vista, això és un símptoma evident de que el cop de c...

Ahir no vaig poder escriure el bloc i van passar moltes coses, aniré per passos, ahir a la tarda rebíem la inquietant notícia de l’estat del peu de l’Albert, es va llevar al matí i no podia ni posar el peu a terra, l’estat del peu era molt preocupant i l’Albert prenia la decisió de no sortir aquell dia, era el més prudent veient l’estat de la lesió. A partir d’aquell mateix moment es va posar en marxa el seu fisio per avaluar la situació i prendre una decisió. Així ho explicava l’Albert al seu bloc: Eren les 4 de la matinada quan m'he aixecat per primer cop a posar-me gel al peu i al sortir de la furgoneta i posar el peu a terra he vist que la cosa havia empitjorat molt, fins el punt que no podia ni caminar. No he desistit i a les 6 del matí m'he tornat a aixecar per fer una altra sessió ( gel, pomada) ha sigut llavors quan m'he dit que no podia ser, no podia ni caminar i fer 20 km en 10 hores no seria el més oportú. Heu de pensar que ahir em va sortir una mitja de 13 min...