Passa al contingut principal

Gaudint del Pedra a l'hivern, alpinisme exprés



Un dia d’escapada i diverses opcions per fer, el pla inicial era fer l’Olla de Núria però el risc d’allaus encara era una mica elevat, la decisió final va ser anar al Berguedà i tenir alguns plans diferents, sobre la marxa decidiríem que fer. 


Sortim a les 5:45 des de la Bisbal i passem a recollir al Rubén, un company de feina que ve a estrenar-se en això de les hivernals. Emprenem direcció a Saldes i parem a esmorzar a un bar que hi ha just on deixes la carretera que va a Guardiola de Berguedà en direcció a Saldes. A Cal Patxi esmorzem d’allò contundent, el Sergi i Jo ens demanem unes costelles de xai amb mongetes i el Rubén unes botifarres amb pa torrat, unes clares, vi i cafès ens costa la bestiesa de 50 euros!, els dos xais ens van sortir per l’animalada de 20 euros per cap, un atracament en tota regla!. Però que es pensa aquest Patxi, que som pixapins d’esquiada o què? (amb tot el respecte pels pixapins). 

Després de l’atracament ja tenim decidit deixar l’escalada de cascades de glaç del Torrent del Fotat Negre per un altre dia i la decisió serà atacar al Pedraforca en hivernal, una part del Pedra que no coneixia. El farem per el Verdet i baixarem per la tartera, la via clàssica. Em queden molts dubtes per veure com estarà el Verdet força més delicat en hivern que en estiu, però portem material per si de cas, vaja, el Sergi trasteja la cordaca de 70 metres pq s’ha deixat la de 30 a casa i la resta cadascú el seu. 

Arribem al mirador de Gressolet, es respira ambient alpinístic total, un munt de gent preparant els materials, uns per pujar al Pedra i altres per les clàssiques vies d’escalada en glaç de la zona. Un cop preparats anem en direcció al refugi, fem una petita parada per preguntar per l’estat del Verdet, ens diuen que si anem preparats cap problema i cap allà que anem. Els primers trams tenen poca neu i progressem sense cap dificultat, un cop fem la vista enrere veiem el mar de núvols per sota nostre que ens ofereixen una imatge espectacular. El dia es presenta immillorable, gens de vent i una temperatura positiva que et fa entrar en calor molt ràpid. Un cop canviem d’orientació i ens endinsem a la cara nord la neu acumulada i transportada ja comença a ser important, en alguns trams ens cobreix fins als genolls. Pugem diferents cordades cap al Pedra però per uns moments ens toca a nosaltres obrir la traça, dic per un moment perquè decideixo parar a posar-me les polaines, fins ara no havien fet falta però em començava a entrar neu a la bota. Val a dir que gràcies a aquesta maniobra ens vam estalviar un bon tram d’obrir traça però no va ser fet a consciència, ho juro por madre del amor Hermoso!









La pujada fins al coll de Verdet es fa dura, la progressió és lenta però anem fent xino xano. Un cop al coll fem una parada per avituallar-se una mica abans de la grimpada. Aquest és un punt habitual de parada i fonda del Pedra. Tot seguit anem a buscar la grimpada, aquesta ens la trobem sense gaire neu i gel, només en alguns petits passos el gel fa acte de presència fent extremar la precaució i fent molt lenta la progressió. De fet no ens posem ni els grampons, farien més nosa que servei. Anem grimpant lentament i em complico la vida en algun pas, sóc poc destre amb els peus i dubto força en algun tram, però m’ho prenc amb calma i els resolc no sense dificultat afegida. Mira que he pujat vegades a aquesta sublim muntanya, però sempre caic a la mateixa trampa, fins al cim és un constant puja i baixa, sempre penso que el cim està al final de la penúltima grimpada, coses de fer-se gran.







Un cop coronat el Pedra ens fem les fotos de rigor, el dia segueix sent excepcional i ens regala unes vistes precioses. Ens ha costat quasi 5 hores arribar a dalt, tenia les referencies del cim fet a l’estiu, lleuger de roba i equipatge i assolir-lo en unes dues hores, a l’hivern el temps s’alenteix degut a extremar més les precaucions, cada pas és important.




I ara toca fer la baixada per l’enforcadura i la seva tartera tant famosa, ens trobem força neu fins a mitja tartera, aquí és on començo a fer l’ase i em poso a practicar autodetencions, totes bé menys una que agafo més velocitat del compte i al anar a clavar el piolet aquest s’enganxa i se m’escapa de la mà, res important perquè ja havia reduït la velocitat força però un error així en una pendent més important podria perfectament costar-te la vida. Per això serveixen les pràctiques, per prendre nota dels errors. La resta de la tartera a estones de peu i a estones de “culenbajen”, gaudint com un nen!






La resta de camí plàcid, la neu s’acaba a la tartera i tornen les famoses pedres, fins retrobar la neu al bosc de tornada cap al refugi i fins al cotxe. Reposem amb una cervesa fresca al cotxe mentre ens canviem la roba mullada per la suor i decidim que fer. Han estat 6:30h d’esforç físic i això ens ha obert l’estomac de forma considerable, tenim poques hores de llum i la previsió de fer la ferrada de Les Roques de l’Empalomar, però fem cas a l’estomac i mengem alguna cosa no ens donarà temps a fer la ferrada, després de consensuar-ho decidim desfer camí i parar a menjar alguna cosa, la via ferrada haurà d’esperar. 

Una altra sortida a la butxaca, sortida exprés condicionats per la situació de risc d’allaus, però sortida increïble sens dubte.

El Sergi com sempre un mestre i un sherpa collonut, ha carregat la corda de 70m per no res però ell sempre marcant el ritme de tots! Un crack. El Rubén s’estrenava amb les hivernals, ha estat una estrena light perquè ni solament ha tastat un grampó però ja tindrà temps de fer-ho, li ha quedat una sensació molt bona de l’experiència i penso no equivocar-me quan definitivament la droga de l’alpinisme ha entrat a les seves venes, però el dia que pugi a un 3000 serà el definitiu!, ja no ho podrà deixar. I jo com sempre, amb les meves dificultats tècniques com a mínim vaig progressant i ja pensant en quina serà la nostra pròxima aventura hivernal.


     

Comentaris

  1. Així m'agrada company, que gaudeixis de la muntanya tu i els teus companys de d'aventura. Content de poder gaudir de les sortides i experiencies muntanyenques que ens fas arribar des de el teu blog. Sambari ikanya per sempre. Soci

    ResponElimina
  2. Per fi, desprès d'uns dies espesos m'ha retornat l'inspiració i he pogut gaudir i fer comentaris en aquesta bona pagina d'experiències personals i compartides amb bona gent que gaudeix i estima la natura.

    ResponElimina
  3. No en dubtava pas Soci de que et tornaria la inspiració! un plaer!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,

Crònica sub9 marxa dels 7 Cims del Penedès

Tercera edició consecutiva en la que participo dels 7 Cims de Torrelles de Foix, aquesta vegada anava francament poc entrenat i amb sensacions no gaire bones però tot i això, h aconseguit retallar mitja hora del meu temps anterior i fer-ho en 8:58 hores.   A la sortida, d'esquerra a dreta Pep, Caste, Enric, Xavi, Marc, Rubén Amb el Rubén, company de feina, vam planificar uns parcials per fer unes 8:30h, amb franquesa jo ho veia quasi impossible tot i que a mesura que s’acostava la cita em deia a mi mateix....i perquè no provar-ho? Aquesta vegada anem uns quants de la feina i ja em col·loco a la línia de sortida quasi al davant, l’estratègia d’aquest any és córrer des d’un bon inici per esquivar els taps del corriol de sortida de Torrelles. Dit i fet salvo aquest contratemps i els meus companys de feina veig que tiren la pujada corrents, jo em reservo per pujar-la a un bon ritme junt amb el Xavi Urgell del Centreex de Sant Jaume, una mica més amunt el Rubén ens espe