Passa al contingut principal

3 dies i 3 mocs......


Això ja ho tenim a tocar.....queden 3 dies!

 

Aquesta setmana si la tinc de definir amb una paraula és CANGUELO! No pas per les meves possibilitats enfront el repte sinó perquè el meu estat de salut no sembla passar per el millor moment. Vaig finalitzar els meus entrenaments oficials el dissabte i el diumenge ja vaig tenir que anar a l’hospital per una contractura cervical de nassos, el dilluns em va començar mal d’angines i el dimarts vaig començar amb un refredat i unes cagarrines d’escàndol....avui dimecres el “parte de daños” és un refredat que no em deixa ni respirar. Si, ok....vaaaale....molts em direu que són els nervis de la prova però que dimonis, el refredat el tinc i de quina manera.

He de reconèixer que em venç la por, la por de no arribar al 100%, després de quatre mesos de preparació intensa, de moltes hores de solitud, de matinades interminables, d’hores que no he estat amb els meus fills per a poder sortir a entrenar, de dolors musculars i articulars....... si.....tinc por de no poder donar-ho tot per una merda de refredat!!!

 
erò com sempre em dic a mi mateix..... per sobre de tot pensaments positius, encara em queden 3 dies per millorar.

 Endavant les destrals!!!  

Comentaris

  1. Sam, avui divendres dia 28 comença l'aventura, a Bagà ens esperen per començar i un bon sopar ens fotarem el super convoy del Penedès està a punt de sofa per passar un cap de setmana d'allò mes potent.
    El temps serà fresquet, per tant, amb el refredat ja estas fent la primera prova de resistència per poder correr al punt.
    Sambariiiiiiiii, pit i kollons.
    Soci

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer