Passa al contingut principal

Ressonància positiva, sentiments contraposats



Finalment ja he passat pels tràmits obligats en aquests casos, la setmana passada una ressonància magnètica i aquesta tocava la valoració final del traumatòleg.

Tot va començar realitzant escalada en gel, un cop al genoll que en un principi no semblava gaire cosa es va complicar massa. Durant tres setmanes em va fer mal de pebrots, córrer era una tasca impossible, tandes d’antiinflamatoris i gel a la zona. Quan per fi va desaparèixer el dolor vaig començar a córrer suau, no feia més de 40 minuts de carrera i anava tot força bé. Ja tenia a punt l’entrenament per intentar arribar als 7 cims amb una mica de decència, l’objectiu Sub9. El pla d’entrenament era de 9 setmanes, un pèl just però suficient si m’aplicava amb ganes. Però el primer entrenament, una tirada de 1h 15’ aproximadament, quan portava una hora de carrera una forta punxada al genoll feia saltar les alarmes, un cop més i després de l’entrenament el genoll retornava una altra vegada al dolor de les setmanes passades. Definitivament vaig demanar hora al traumatòleg, no era normal.

La visita al trauma no va ser gaire alentidora, evidentment no era normal que el dolor persistís tant de temps, tot semblava que era menisc, o un pinçament o esquerdat, faríem una ressonància i veuríem l’abast del problema. En definitiva, que en una setmana més faríem la ressonància i en una altra els resultats, de moment però córrer zero. 

Un cop passat tot, els resultats han estat satisfactoris, el menisc no està tocat i tot està bé, l’únic que s’ha trobat és una inflamació de la bossa sinovial, en paraules tècniques una bursitis. Vaig sortir per una banda content ja que la lesió hagués pogut ser pitjor, però per al meu objectiu dels 7 cims no era pas una bona notícia. 15 dies de repòs sense córrer i 10 dies d’antiinflamatoris, que sumat al mes i mig que porto amb els problemes m’hauran mantingut pràcticament parat dos mesos. Fent una valoració optimista tindré 4 setmanes per preparar-me i recuperar la forma perduda, si tot va bé aniré als 7 cims però l’objectiu de Sub9 queda francament lluny.

La gent no ho entén, diuen que hauria d’estar content, ho estic però tinc un sabor amarg, segur que molts de vosaltres no compartireu aquest sentiment, però d’altres sabreu perfectament del que parlo.

Ara queda fer dues setmanes de cardio sense impacte, a veure si no perdo gaire forma física i puc recuperar-me a temps.


Comentaris

  1. Un cop assebentat de tot plegat i veure que no es tan greu el teu estat físic, veig que tens feina amb amb cardio mestrestant, però no t'oblidis del mes important(d'acord, això et fot un mogollon les teves previssions de fer el sub9 i el sub 2500) la teva força final es la teva força mental. Salut i Sambari.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,

Crònica sub9 marxa dels 7 Cims del Penedès

Tercera edició consecutiva en la que participo dels 7 Cims de Torrelles de Foix, aquesta vegada anava francament poc entrenat i amb sensacions no gaire bones però tot i això, h aconseguit retallar mitja hora del meu temps anterior i fer-ho en 8:58 hores.   A la sortida, d'esquerra a dreta Pep, Caste, Enric, Xavi, Marc, Rubén Amb el Rubén, company de feina, vam planificar uns parcials per fer unes 8:30h, amb franquesa jo ho veia quasi impossible tot i que a mesura que s’acostava la cita em deia a mi mateix....i perquè no provar-ho? Aquesta vegada anem uns quants de la feina i ja em col·loco a la línia de sortida quasi al davant, l’estratègia d’aquest any és córrer des d’un bon inici per esquivar els taps del corriol de sortida de Torrelles. Dit i fet salvo aquest contratemps i els meus companys de feina veig que tiren la pujada corrents, jo em reservo per pujar-la a un bon ritme junt amb el Xavi Urgell del Centreex de Sant Jaume, una mica més amunt el Rubén ens espe