Finalment ja he passat pels tràmits obligats en aquests casos, la setmana passada una ressonància magnètica i aquesta tocava la valoració final del traumatòleg.
Tot va començar realitzant escalada en gel, un cop al genoll que en un principi no semblava gaire cosa es va complicar massa. Durant tres setmanes em va fer mal de pebrots, córrer era una tasca impossible, tandes d’antiinflamatoris i gel a la zona. Quan per fi va desaparèixer el dolor vaig començar a córrer suau, no feia més de 40 minuts de carrera i anava tot força bé. Ja tenia a punt l’entrenament per intentar arribar als 7 cims amb una mica de decència, l’objectiu Sub9. El pla d’entrenament era de 9 setmanes, un pèl just però suficient si m’aplicava amb ganes. Però el primer entrenament, una tirada de 1h 15’ aproximadament, quan portava una hora de carrera una forta punxada al genoll feia saltar les alarmes, un cop més i després de l’entrenament el genoll retornava una altra vegada al dolor de les setmanes passades. Definitivament vaig demanar hora al traumatòleg, no era normal.La visita al trauma no va ser gaire alentidora, evidentment no era normal que el dolor persistís tant de temps, tot semblava que era menisc, o un pinçament o esquerdat, faríem una ressonància i veuríem l’abast del problema. En definitiva, que en una setmana més faríem la ressonància i en una altra els resultats, de moment però córrer zero.
Un cop passat tot, els resultats han estat satisfactoris, el menisc no està tocat i tot està bé, l’únic que s’ha trobat és una inflamació de la bossa sinovial, en paraules tècniques una bursitis. Vaig sortir per una banda content ja que la lesió hagués pogut ser pitjor, però per al meu objectiu dels 7 cims no era pas una bona notícia. 15 dies de repòs sense córrer i 10 dies d’antiinflamatoris, que sumat al mes i mig que porto amb els problemes m’hauran mantingut pràcticament parat dos mesos. Fent una valoració optimista tindré 4 setmanes per preparar-me i recuperar la forma perduda, si tot va bé aniré als 7 cims però l’objectiu de Sub9 queda francament lluny.
La gent no ho entén, diuen que hauria d’estar content, ho estic però tinc un sabor amarg, segur que molts de vosaltres no compartireu aquest sentiment, però d’altres sabreu perfectament del que parlo.
Ara queda fer dues setmanes de cardio sense impacte, a veure si no perdo gaire forma física i puc recuperar-me a temps.
Un cop assebentat de tot plegat i veure que no es tan greu el teu estat físic, veig que tens feina amb amb cardio mestrestant, però no t'oblidis del mes important(d'acord, això et fot un mogollon les teves previssions de fer el sub9 i el sub 2500) la teva força final es la teva força mental. Salut i Sambari.
ResponElimina