Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Ja no exploro els meus límits....exploro la vida!
Moltes gràcies Caste! m'ha fet molta gràcia veure un correu on des de la teva pagina web em felicites per la duatló Vila de Masquefa que vai còrrer el diumenge passat.
ResponEliminaVa ser una duatló molt especial, primer de tot perque vaig tenir unes sensacions increibles i desprès, perque vaig estar sempre acompanyat disputant el primer lloc amb el meu amic Oriol Duran Durant de Mediona. Es va començar la duatló amb 2km urbans a peu molt rapids, seguit de 18km BTT amb un circuit molt guapu i alhora molt trencacames (560m de desnivell) que va ser aqui on l'Uri i jo ens vam poder desfer del 3r classificat i així afrontar la 2a transició per correr 4km a peu i alhora afrontar-los més tranquilament...
Torno a repetir, moltíssimes gràcies per la felicitació! Això fa que tingui més motivacions i alhora entrenar dur per fer altres curses.
Saluut!
Eiii, bona crònica paio. Em sembla que a tu no et fan falta aquests escrits per tenir motivació, segueix així!!
ResponElimina