Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca
Ja no exploro els meus límits....exploro la vida!
Moltes gràcies Caste! m'ha fet molta gràcia veure un correu on des de la teva pagina web em felicites per la duatló Vila de Masquefa que vai còrrer el diumenge passat.
ResponEliminaVa ser una duatló molt especial, primer de tot perque vaig tenir unes sensacions increibles i desprès, perque vaig estar sempre acompanyat disputant el primer lloc amb el meu amic Oriol Duran Durant de Mediona. Es va començar la duatló amb 2km urbans a peu molt rapids, seguit de 18km BTT amb un circuit molt guapu i alhora molt trencacames (560m de desnivell) que va ser aqui on l'Uri i jo ens vam poder desfer del 3r classificat i així afrontar la 2a transició per correr 4km a peu i alhora afrontar-los més tranquilament...
Torno a repetir, moltíssimes gràcies per la felicitació! Això fa que tingui més motivacions i alhora entrenar dur per fer altres curses.
Saluut!
Eiii, bona crònica paio. Em sembla que a tu no et fan falta aquests escrits per tenir motivació, segueix així!!
ResponElimina