Passa al contingut principal

La dificultat de conciliar vida laboral, familiar i esportiva

Porto un parell de setmanes força inactiu al bloc, són les coses que et passen quan tens una filla d’un mes i mig i treballes 8 hores cada dia a torns. Conciliar vida laboral i familiar amb entrenar i no diguem competir es una tasca molt dura. Realment estic tenint problemes reals per a poder entrenar com m’agradaria fer-ho i treballant a torns encara hi afegeix un handicap més. M’explico, per exemple quan treballo de matins em llevo a les 5h, quan arribo a casa a les 14h tinc que dinar i portar al nen a l’escola, per suposat estic mort i necessito urgentment una petita migdiada, poca ja que a les 16:30h el nen surt de l’escola. La llum del dia ja desapareix i anar a córrer per la muntanya de nit sol no m’agrada massa, de totes maneres la dona necessita descansar una mica de la nena i a les 20h comença el ritual de banys i sopars, i es clar, dormir aviat perquè a l’endemà el despertador tornarà a sonar a les 5h. Aprofita els cap de setmana diuen alguns, però aquests potser no saben que també els treballo amb el qual poca cosa em queda per negociar. Quan treballo de tarda era aquell torn que em permetia abans més temps per entrenar, deixava el nen a la guarderia i tenia 4 hores per fer el que necessites, però ara tenim la nena i si falto tota la tarda tinc que ajudar a la dona una mica al matí. Podria llevar-me més d’hora, posem per cas les 6:30h i fer una mica d’entrenament fins que s’hagués de portar al petit a l’escola, però això no es viable ja que treballo conduint cotxes 6 hores cada dia de conducció, anar a treballar amb son és posar en perill la meva vida. De totes maneres aquest torn em permet una mica més de marge. Quan arriben les nits no cal ni parlar-ne, el desgast físic i mental de conduir tota la nit et deixa KO la resta del dia, i si li sumes problemes importants per dormir als matins ni te cuento!!!. En definitiva, que em costa entrenar i progressar com mai. Suposo que molts estareu amb la mateixa situació, expliqueu com s’ho feu per conciliar-ho tot.

Salut!

Comentaris

  1. Nomès tenir ganes d'entrenar quan no és té temps material ja és digne d'admiració. Jo no tinc fills, però tinc poca estona al dia per entrenar. La meva fòrmula per entrenar és anar a la feina en bici ( faig deu quilòmetres d'anada i deu de tornada ) i pesas al migdia mitja horeta després de dinar. Aparentment és poqueta cosa, però et puc ben assegurar que és noten molt els resultats. Jo faig sortida els diumenges al matí. Recorda que la gota forada la pedra, no per la seva força, sino per la seva constància. Ànims i salutacions,

    ResponElimina
  2. Molt bé Javi, anar en bici a la feina és una opció bona, el que és més difícil es trobar moments per fer entrenaments programats ja que tot el que programes sempre es desprograma. Merci per la teva aportació!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!