Passa al contingut principal

Jo, esportista solidari


Per fi hem constituït l’associació “Jo, esportista solidari”!!!, aquest passat dimecres vam fer la signatura oficial de l’acta fundacional i els estatuts de l’associació i ens posem en marxa per recórrer un camí solidari que esperem que sigui tant gran com la il·lusió que hi tenim dipositada. El Carles Montes, el Jaume Valls i jo mateix Carles Castelló en som els fundadors i amb aquesta associació pretenem organitzar diferents activitats esportives on la finalitat serà aconseguir fons per diferents causes solidàries. Fins ara “Jo, esportista solidari” havia treballat en l’organització de la Pedalada Solidària per MSF de La Bisbal del Penedès, ho feia de forma “no legal” per dir-ho d’una forma, ja que no estava constituïda com associació solidària. Aquest any també va donar suport a l’organització de la Cursa d’Orientació de Sant Pere Molanta per la Marató de TV3.

Ara comença una nova etapa, una etapa il·lusionant i engrescadora, treballarem per aconseguir diners que ajudin a terceres persones que ho necessiten i aquest és el nostre “leiv motiv”. De moment ja treballem de forma intensa amb un projecte d’un cap de setmana esportiu de muntanya, ajuntar una cursa de muntanya per la Fundació Montañeros por el Himalaya-Fundación Edurne Pasabán i la Pedalada per Metges sense Fronteres en un dissabte i diumenge seguits. A més, durant el cap de setmana volem organitzar diverses xerrades amb esportistes destacats, caminades populars, gincames per als més menuts amb les seves mares, rocòdroms infantils...entre altres coses. A més, descomptes per als esportistes que vulguin participar en les dues activitats, possibilitat de allotjament i altres sorpreses. Tot això és el que estem preparant, encara està per definir i us anirem informant quan tot estigui ben quallat.

A més d’organitzar volem ajudar a tots aquells que muntin activitats esportives per fins solidaris donant el nostre suport logístic, estem oberts a qualsevol persona, associació, institució...etc que vulgui comptar amb nosaltres.
“Jo, esportista solidari” us desitja a tots unes bones festes i una bona entrada d’any, us anirem informant de totes les novetats que anem oferint.

Encaixada de mans per un futur solidari

Comentaris

  1. Enhorabona em sembla una iniciativa genial.

    ResponElimina
  2. Felicitats per la empenta i les ganes de fer coses positives en aquest mon tan espatllat.
    Teniu el meu recolzament i, ja saps Caste voluntari en el que es pugui.
    Salut i endavant en aquest projecte solidari.
    El Soci

    ResponElimina
  3. Gràcies Albert, Soci i Eric. Esperem que en podem treure coses molt positives!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer